Fugida d'empreses

La darrera decisió empresarial, emblemàtica pel que suposa, ha comportat el canvi de domicili social d'aquesta, que es proposa traslladar-la a un altre país de la Unió Europea, el tema que en si mateix és una qüestió d'ordre estrictament empresarial, ha comportat un tsunami d'articles, opinions, debats, que han traslladat el tema a ser una qüestió de debat polític i, el que considero més important, d'ideologia; amb el que això comporta de present i futur, per altres conglomerats empresarials que poden plantejar-se l'opció debatuda.

És evident que la discussió s'ha volgut que passés de la mateixa discussió econòmica, per convertir-se en un tema partidista, on les opcions polítiques de referència s'ha apuntat a la valoració amb els seus arguments i les seves conclusions al respecte en un exercici comú d'irresponsabilitat si realment encara ens creiem que som a Europa on la llibertat de moviments de capital és un fet «vital» per la mateixa subsistència de la comunitat.

El fàcil és apuntar-se a fer «discursos» aliens a la realitat, obviant que tota decisió empresarial és fruit de moltes variables que s'ataquen, sense complexos, des d'una visió exclusivament ideològica quedant al marge altres arguments, especialment si no tenim una visió global de les raons del problema, tant pels que estem a favor com en contra de la situació que es pot produir.

Segurament, l'assumpte es torna noticiable en ser l'empresa una de les de referència de l'IBEX, amb un pes inqüestionable de present i futur, ara bé què passa quan aquesta decisió es pren en el dia a dia per cents de petites empreses i personalitats de tota mena, que opten, lliurement, per liquidar la seva càrrega fiscal fora del país, en un dret que pot ser criticable, però que és absolutament legítim; fins i tot si aprofundim en el tema, que poc es parla de la globalitat de petites empreses que no poden fer front a la càrrega financera i que, evidentment, no marxen del país, però que s'han d'acomodar a la mateixa desaparició d'aquestes, deixant perdre milers de llocs de treball i ingressos fiscals que es veuen frustrats davant la impossibilitat de «continuar».

El fàcil, com sempre, és parlar dels grans temes, deixant de costat la gran majoria d'iniciatives empresarials petites que amb l'aposta del seu patrimoni familiar, sense límits, encara aguanten una economia cada cop amb més problemes de subsistència. És evident que queda bé criticar, sense cap rubor i nuls coneixements de la legislació vigent, sense aprofundir en les raons exposades, en un exercici d'irresponsabilitat compartida per la gran majoria d'opcions polítiques.

No estaria de més, un cop produït el debat esmentat, valorar en la seva justa mesura, els requisits d'autònoms i petites iniciatives societàries, que haurien de gaudir d'un suport públic que, quasi mai, es veu, per garantir una viabilitat per un sector que no s'assenta en l'IBEX, però que en el seu potencial és fonamental perquè la mateixa administració rebi els ingressos que li són necessaris per sobreviure.

També, darrerament, he pogut veure la campanya publicitària de l'Administració Tributària, pontificant la bondat dels impostos, no estaria de més preguntar-li qui paga?, quan paga?, i com es tracta a aquells que sí que són els pilars del mateix estat en la seva basant econòmica.

Podem quedar-nos en la «lluita d'opinions» generalistes, que queden bé pels «mítings» o els «missatges purament electorals», però seria desitjable baixar a la realitat dels fets i analitzar, també, la fugida d'altres empreses, no cap a l'exterior, sinó cap a la inexistència per manca de suport real par part d'aquells que sembla que els deixen de costat.