Especulació-manipulació

Des d'un vessant econòmic especular és buscar beneficis «urgents» per una operació a curt termini, en funció de coneixements, dades privilegiades o posició de mercat dominant, en tot cas, el que suposa és aprofitar-se d'una situació per obtenir una rendibilitat fora del que és normal i lògic.

En els darrers temps, aquest concepte, a més, no s'ha limitat al món dels negocis o les actuacions de caràcter comercial, sinó que ha avançat, de manera imparable, cap altres al·lusions com pot ser la política, les ciències socials, i fins i tot, la religió; en un desig de buscar resultats als anhels personals o als que tenim com societat.

Si aprofundim en el tema des d'una conceptuació clàssica, també s'entén que aquesta fórmula deixa de costat, a l'hora de buscar «els resultats desitjats», qualsevol altra referència com podria ser, en un marc més econòmic, la mateixa inversió productiva, les anàlisis de viabilitat objectiva, la creació de llocs de treball, etc.

És cert que parlem de capitalisme en estat pur, que moltes vegades se'ns presenta l'especulació com una referència obligada, que forma part de la mateixa de manera innata, però sí que entrem en el que es coneix com a «especulació política», aviat arribarem a una altra referència obligada com és la manipulació de la ciutadania a la qual se li ofereixen uns «redits impossibles» com una proposta electoral inviable, però que es ven com possible a l'hora de demanar el vot, encara que tots siguem conscients de la impossibilitat que es faci realitat. Són molts els exemples que de manera quotidiana podem veure a l'hora d'escoltar «propostes» fruit de la pròpia especulació del que és possible o no.

També en el món de la religió, la cosa es va notant, plantejant discursos que ens asseguren projectes de futur, i per l'altra vida, llunys de la mateixa realitat i on «la fe» és la garantia de tot; en tot cas, aquí el tema donaria per molt, amb arguments de tota mena, que ens podrien traslladar a models urgents on una cosa és el que «es predica» i altra llunyana, el mateix comportament i manera de fer dels seus representants i la capacitat econòmica que posseeixen i exerceixen.

En els darrers temps, amb problemàtiques que «quasi ens superen», hem assistit, plegats, a autèntics models on l'aprofitament d'uns en perjudici d'altres s'ha fet més evident que mai, i on el primer món ha actuat de manera egoista a l'hora de donar suport a les greus conseqüències que tota la situació comportava pels menys afavorits; ens hem permès, inclús, el luxe de justificar especulacions concretes amb beneficis fora de lloc per part dels de sempre i amb un «encobriment» mediàtic, a tots els estaments implicats.

És evident que el que esmento constitueix, per si mateix, la desviació intencionada del que des del seny compartit no hauria de ser acceptat, malauradament, la mateixa realitat ratifica que els conceptes que esmento formen part de la nostra convivència, on són uns pocs el que gaudeixen de tot, i de manera contundent, de la mateixa capacitat per frenar els potencials canvis que comportaria un fre realista a la mateixa especulació, entesa en el seu més ampli concepte.

Ara que arriba la cita electoral, molts seran els missatges que escoltarem, on les garanties d'uns i altres seran avals que només parlen de bona fe i credibilitat, d'una societat acostumada a la manipulació per conquerir un marc especulatiu, amb guanyadors específics que l'únic que desitgen és el control polític, com punt de partida per tot el que ambicionen i necessiten ratificar amb els vots.