Diari Més

Creado:

Actualizado:

La conseqüència més emblemàtica de l'època de crisis sanitària i bèl·lica, ha estat la conscienciació generalitzada de la posada en dubte d'una suposada seguretat que ara es veu superada en funció d'una «fragilitat» evident que tot ho condiciona, i el que és més greu, ja forma part de la nostra vida, com un fet nou, però que ha vingut per quedar-se i modifica, més aviat del que puguem sospitar, una manera de viure diferent i, en tot cas, condicionats per un marc de convivència hipotecat per variables que no es poden controlar de cap manera.

Fins fa uns mesos se'ns havia venut que «el primer món» gaudia d'uns principis i privilegis intocables, malauradament, les conseqüències de les crisis esmentades, ens transporta a un mou model, on tots assumim el risc, sense distincions de cap mena.

La frustració del que esmento, a més, ha estat vertiginosa i acceptada, sense cap «rebel·lió», per una ciutadania que es veu abocada a una fórmula nova, on tot es veu condicionat per raons incontrolades, que el que fa és assentar-nos en un marc de dubte permanent, especialment pel que pot ser el nostre futur que, de manera definitiva, és cada cop més dependent de circumstàncies externes, on els que decideixen el nostre demà, majoritàriament ni estan condicionats per models de caràcter democràtic, en tots els seus vessants d'influència pràctica.

Les conseqüències més emblemàtiques del que reflexiono, són que cada cop ens veiem més controlats per normes que es venen imposades des de no se sap on, també la nostra manipulació s'ha fet un lloc inapel·lable i la nostra opció es veu atacada per variables, on el sentit comú s'aparca en funció de noves realitats, on poc queda per discutir; finalment, el descontrol del qual fins fa poc ens podia semblar fonamental, també es troba assentat amb conseqüències que ens condicionen a tots els nivells.

Davant del comentat, com es gestiona aquesta fragilitat, hauria de ser motiu de debat als diferents nivells, així, una cosa és governar la nostra situació personal i familiar, adaptant-nos als nous moments, i altra, molt diferent, és la base de la classe política que hauria de fer esforços importants, tant per explicar el que succeeix, com per fixar les raons pràctiques per poder sobreviure al nou entramat social global, on cada cop té menys a veure el que creiem del que realment passa i com se'ns valora des d'una visió temporal.

La referència als models polítics també és una qüestió d'especial transcendència i, així, ja es donen polèmiques com quan es pretén, des de la lògica, justificar determinats tics autocràtics com millors per fer la seva tasca en un món on els condicionants són cada cop més induïts per tercers.

Podem quedar-nos en els discursos o les falses noves que ens envolten, encara que, massa vegades, formen més part de la mentida o la desinformació del que seria desitjable, malgrat tot, encara són vius, per damunt de les perspectives complicades i negatives i ben segur, que sabrem ubicar-nos en la nova entesa global; esperem que, com sempre, no siguin els més dèbils els que hagin de mantenir als altres a l'hora de fixar un estructurat, almenys molt canviant.

També la interdependència que encara existeix pot ser un fre a les temptacions d'aquells que pensen que aquesta nova fórmula de convivència els pot permetre un exercici de dictats imposats, als que no se'ls pot criticar per manca d'alternatives pràctiques.

tracking