'Tarraco quanta fuit...'

El passat dissabte vaig tenir el mal acudit d'anar a donar un tomb per Tarragona... amb les tres gatetes dins la motxilla. Abans de seguir, però, vull recordar que si algú està interessat a adoptar un mixo/a molt intel·ligent només cal que s'adreci a l'Associació Vallsgat (adopcionvg@gmail.com). No se'n penedirà!

Abans parlava del meu «mal acudit» i és que, en arribar a casa i sortir de la motxilla, van córrer a la biblioteca. No havien passat ni dos minuts quan vaig sentir tot de marrameus i bufades. Vaig anar a veure què passava i no vaig tardar a entendre que significava aquella cridòria. Estaven d'allò més indignades. Els transcric el que deien: «Heu vist com està la Tabacalera?». «Sí, amb tot de vidres trencats, parets malmeses...

El que no varen fer les bombes de la guerra civil, ho farà la deixadesa!». «I què em dieu de la Quinta Sant Rafael?

De projecte en projecte i tiro perquè em toca. És que esperen que s'ensorri per dir 'L'edifici està tan malmès, que no cal fer-hi res'. Si és que...». «I del deixat que està el Fòrum de la Colònia, que me'n dieu? Herbes per tot arreu, rètols que nos es poden llegir...». «Doncs, sort que no heu vist el Preventori de la Savinosa! Deu estar molt ben fet aquell edifici perquè no s'hagi enfonsat després d'anys i panys d'abandó... projectes!». «El que sí que hem vist la bruta que està la ciutat; però això, a més de les autoritats és culpa de la ciutadania, que ja vau veure aquelles senyores (per dir-ne alguna cosa) que al carrer d'en Canyelles, arrencaven, a les jardineres, grapats d'herbes pensant-se que eren julivert o enduent-se flors del mateix indret.». «I de l'estat del pas soterrat sota les vies a la plaça dels Carros? Es veu que els vàndals han tornat a la ciutat i han destrossat les parets. Això, per un costat, que les escales mecàniques sempre estan aturades o 'en manteniment', no sabem si per efecte de l'esmentat vandalisme.». «Tarraco quanta fuit ispsae ruinae docent... Perdoneu la llatinada, però és ben veritat allò que 'Quan gran fou Tarraco ho mostren les mateixes ruïnes'; malgrat que, en cas de continuar així, no quedaran ni ruïnes.». «I, sabeu què em va preocupar més? La quantitat de cartells amb inscripcions com ara 'Es lloga', 'Es ven' i 'Es traspassa'. Un estranger que no conegui l'idioma, a força de veure-les repetides, aprendria ben aviat aquestes frases...»

Les vaig deixar dir i me'n vaig anar a dinar. En acabar, vaig tornar a la biblioteca, on encara no s'havia extingit el xivarri, però ara parlaven de les eleccions vinents municipals. Així que els vaig preguntar: «Noies, no havíeu dit que no parlaríeu més de política?». Mixeta prengué la paraula i em va respondre. «No parlem de política, sinó de polítics.». «I no és el mateix?», vaig fer jo. «No exactament. Mira, n'estem tipes i cuites de sentir-los criticar els rivals. No saben fer altra cosa. La crítica als polítics hauria de ser cosa dels ciutadans. Qui vulgui ocupar un càrrec municipal el que ha de fer és exposar el seu programa i, si surt elegit, complir-lo. És molt fàcil dir el que no han fet els altres. Això sí, que el programa sigui factible i raonable, sense 'idees de bomber'. I si fan cap a l'oposició, el que han de fer és crítica constructiva, forçar a qui governi a complir el que havien promès i no posar bastons a les rodes. Tots diuen que s'estimen Tarragona. Que ho demostrin, anant tots a una (govern i oposició) per treure aquesta desventurada ciutat del seu ensopiment.»

Vaig quedar una estona pensatiu i una veu, dintre meu, em deia: «Quina llàstima que no puguin presentar-se a les eleccions. Si hi hagués un Partit Felí les votaria».