Boscos

Els boscos al voltant de la ciutat de Tarragona, tot dins el municipi, componen una massa forestal considerable. Ocupen una tercera part dels quasi 60km² de la superfície. A banda de petits bosquets dispersos, l'àrea més densa se situa formant un arc a l'oest, nord i llevant.

Començant a la vora del Francolí el que els separa dels polígons industrials és una zona de bosc de ribera, on trobem arbres com el pollancre, el salze i el freixe. Seguint cap al nord pel Pont del Diable, trobem un bosc mediterrani típic, amb pins, alzines i arbres de fulla caduca com el roure i el freixe. A mesura que ens endinsem en el bosc, podem veure matolls de garric i espècies aromàtiques com el romaní i la farigola.

Seguint pel Mas de l'Àngel, el Rodolat del Moro, la Font d'en Garrot el bosc per continuar travessat per les grans rasses que representen les autovies A-7 i AP-7. Al mig queda la boscada als voltants del Llorito i, més cap a mar, la Budellera. Mas d'Enric connecta amb Mas Rabassa arribant fins al Bosc de la Marquesa i la costa. Tota aquesta zona és rica en fauna, amb espècies com la guineu i el porc senglar entre els mamífers, a més de conills i rates de camp. La sobrevolen varietat d'ocells: tórtores turques, tudons, garses i merles. També puputs, estornells i orenetes. Ocasionalment, rapinyaires com l'aligot i falcons, i una multitud d'ocellets com les mallerengues, els pit-roigs, pardals i altres passeriformes. Vora el mar, gavines.

Tempestes recents, com el temporal Glòria han fet bastant de mal causant la caiguda de molts arbres, especialment pins blancs. I la sequera, que ja s'allarga més de trenta mesos, ha reduït el sotabosc de llentisc i ginesta en algunes zones.

Tot i la seva extensió aquesta boscada no té la certificació PEFC (Program for the Endorsement of Forest Certification) que afavoreixi una explotació forestal ordenada, queda exposada als riscos d'incendis i altres desastres lamentablement comuns al bosc mediterrani.

Així i tot, l'existència de caminets i corriols permet el gaudi per excursionistes i caminants, ciclistes BTT i altres. La retolació dels senders GR ajuda a l'orientació i la fàcil referència de la vista del mar només pujant un turó fa difícil que algú es pugui perdre.

Els punts més alts són el vèrtex geodèsic dels Alts de la Bassa Closa, mal nomenat Gurugú pels militars africanistes que ocuparen el Mas d'Enric la segona meitat del segle passat, de 179 metres sobre el nivell del mar, i més cap a llevant el Turó de Sant Simplici que en té 111.

La riquesa que representa aquest pulmó verd per una zona urbana i industrial com és Tarragona, juntament amb la situació a la costa mediterrània confereix unes qualitats a la vida envejable per a molts.

Ara bé, un i altre, boscos i mar, precisen una cura i un manteniment que permetin una pervivència que, ara per ara, sembla en perill. Si embrutem la mar i abandonem els boscos, no ens quedaran més que les pedres.

La responsabilitat és de tots. Però la vigilància i la promoció pertoquen a l'administració municipal. Aquells que aspiren que els votem a les pròximes eleccions haurien d'explicar-se millor sobre el que en pensen per mantenir els nostres boscos.