Fiscalitat, imposició o explicació

Tot el que fa referència a la càrrega tributària està de permanent actualitat, pel que suposa de despesa per una ciutadania que, massa vegades, té dubtes raonables respecte de l'eficàcia i bona gestió del que comporta la seva aportació, via impostos, al bé comú de la mateixa societat. Malgrat campanyes publicitàries teledirigides, respecte de la necessitat del pagament de tributs per fer front a les necessitats de la mateixa comunitat, crec que continua mancant una transparència desitjada a l'hora de passar comptes i valorar que es fa amb els diners de tots i si realment les prioritats que es marquen pels dirigents de torn com les més correctes.

Molt es discuteix de principis respecte del que parlem, on la necessitat de la seva proporcionalitat, el progrés o la igualtat són vitals en la seva aplicació; també es comenta molt l'eficiència de la mateixa recaptació com una referència obligada respecte a la gestió; malauradament, per damunt de tots aquests punts, més aviat tècnics, poques referències tenim dels principis de despesa.

Si ens endinsem en les variables del problema, és evident que els fonaments i justificacions de la necessitat d'una càrrega tributària estan ja descomptats, així, parlar de sosteniment, és un reflex obligat, però crec que a més de la conscienciació, com a ciutadans, també tenim dret a conèixer la fórmula emprada per decidir com es «gasta», i és aquí on entren altres connotacions, més aviat fosques, que d'alguna manera s'haurien de publicitar, si realment es vol consolidar una solidaritat desitjable.

És cert que el tema que comento també està obert al conflicte d'interessos dels implicats, perquè no és el mateix l'exigència per «uns» que pels «altres», i a més s'hi afegeixen altres qüestions, com poden ser els interessos econòmics i la seva incidència directa als números públics.

Estem, per tant, davant d'un tema que no es pot «liquidar» només en dinàmiques de comunicació induïda, per calmar conseqüències o buscar suports indirectament; és evident que des dels poders establerts, el fàcil és donar poques explicacions, però no estaria de més començar a esforçar-se per transmetre a la societat que el que comporten els pressupostos públics són el millor per la gran majoria de la gent i no un «joc d'interessos», on la política i la ideologia passen per davant de qualsevol altra justificació de sentit comú.

Massa vegades podem comprovar com, des de la classe política, es fan propostes que l'únic que busquen és el suport electoral, oblidant quines són les necessitats reals i les prioritats a complimentar.

Poden seguir per la via consolidada del «màrqueting justificatiu», encara més, poden elevar el to dels raonaments a l'hora de donar explicacions, però tot això, el que suposa, és que la ciutadania encara pensa que els seus diners, via impostos, no responen a l'objectivitat que seria exigible, sinó a altres funcions que, en tot cas, es difuminen perquè no siguin valorades per la societat en funció de paràmetres poc transparents.

Que fàcil resultaria explicar les partides de despesa, els costos que representen tots els serveis que rebem i si realment són eficaços, fins i tot, quines opcions d'inversió són viables o, el que és més evident, que s'hauria de potenciar a l'hora de fixar més estructures de país que no podem quedar aparcades.

Estem davant «un no debat», que a més està subjecte a qüestions alienes, producte de la mateixa globalització i, de «preus» que no es controlen, inclús l'arribada o tornada de la inflació hauria de valorar-se en la seva justa mesura, no sigui que el que ens diuen es vegi totalment hipotecat per una realitat que tampoc podem controlar.

Ens poden quedar en el «discurs» de la necessitat de pagar impostos, oblidant-nos de tota la resta, però no crec que aquesta alternativa de pagar impostos sigui sostenible, si com es preveu, cada cop serà més necessari disposar de més diners públics i, per tant, la «recaptació» s'hauria de basar en el convenciment i no exclusivament en la «confiscació coercitiva».

La societat vol respostes, i el que està demostrat, és que és comprensiva, una altra cosa és si realment es vol adonar del que es fa o bé el fàcil és parlar dels temes que no són rellevants per amagar una despesa poc justificada; l'explicació és sempre millor que la imposició, encara que el seu cost d'execució pugui ser més complicat.