Novament cauen rècords de calor i de poca pluja

S'ha acabat el mes d'abril i cauen altre cop rècords a tort i a dret. Des de Lleida ciutat l'observador Armando Álvarez ens comenta que, amb dades des del 1913, aquest abril ha estat el més sec. Només 0,4 mm. Ni un 1 mm! El problema és que març també va ser rècord i, per tant, el binomi març-abril també ha estat rècord. El darrer dia que va caure més d'1 mm va ser el 23 de febrer. Aquest observatori té dades d'hores de sol, mitjançant l'heliògraf, des de 1942 i aquest abril ha fet més sol que mai en el quart mes de l'any. Concretament 333 hores de sol. Però el mes d'abril no es queda aquí. Ha estat el més càlid d'ençà que hi ha termòmetre a l'observatori el 1939 pel que fa a la mitjana de les màximes amb 24,9 °C. Una barbaritat. Rècord de dies, concretament 9, per sobre dels 25 graus i també rècord per sobre dels 20 graus amb 29 dies.

Un altre observatori que torna a batre rècords és el centenari Fabra a la ciutat de Barcelona. Depèn de la RACAB, Reial Acadèmia de Ciències i les Arts de Barcelona amb més de 250 anys d'història. Situat a 411 m sobre el nivell del mar és un balcó únic. El seu observador meteorològic, Alfons Puertas, a més a més, ens ofereix uns resums ben curiosos i rigorosos a l'hora. Us reprodueixo dos fragments:

«Dels creadors del segon març més càlid de la sèrie 1914-2023 arriba ara l'abril més càlid des que hi ha registres a l'observatori Fabra. Doncs sí, es confirma una nova efemèride càlida i aquest mes d'abril acaba com el més càlid enregistrat mai en aquest observatori amb 16.1 °C de mitjana, +2.4 °C per sobre la mitjana climàtica i superant per dues dècimes el rècord anterior de l'abril de 2011 (15.9 °C). Pel que fa a la precipitació, i malgrat no ploure gairebé res durant 28 jornades, com per art de màgia els darrers dos dies van acumular el 57% de la precipitació normal en un mes d'abril».

«Abril comença el seu espectacle amb un truc força clàssic en treure del barret del dia 2 la mínima temperatura mensual amb 6.2 °C. Van ser aquestes primeres jornades les de major amplitud tèrmica, també habitual a la primavera, que rondava els 15 °C de diferència entre les mínimes i les màximes. A poc a poc aquests valors, tant els nocturns com els diürns, van anar incrementant-se. De sobte, quan menys ho esperàvem, l'abril ens deixa bocabadats i amb una bufada de ponent es treu de la màniga la temperatura màxima absoluta del mes el dia 12 amb 27.5 °C. Aquest valor suposa també la temperatura més elevada enregistrada mai en aquest observatori en un mes d'abril i cau d'aquesta manera un dels pocs rècords càlids que encara quedaven a la primera meitat del segle XX. L'anterior rècord era de 27.2 °C del 21.04.1945».

Aquests fragments ens parlen també d'aquesta excepcionalitat marcada. Dada molt representativa, a banda de la calorada, els 28 dies sense pluja apreciable (només 0,4 mm) i dos dies que compensen de forma insignificant la tragèdia d'abril, març i gairebé 2 anys llargs de dèficit històric.