Propostes impossibles

Entrant de ple a la campanya electoral, veiem, cada dia, als mitjans de comunicació, compromisos i propostes polítiques de tota mena, que l'únic que pretenen és conquerir el suport electoral, a qualsevol preu, sense valorar la viabilitat i la necessitat objectiva del que es proposa i, el que és més evident, amb quins «diners» es portaran a terme les «idees noves» que se'ns plantegen.

Sembla que en aquesta subhasta pública d'iniciatives, s'oblida, sense cap rubor, la incapacitat per haver-ho fet al llarg de la legislatura per part dels que tenen el poder, i la nul·la evidència de propostes concretes pels que busquen arribar al govern. És a dir, se'ns planteja quelcom nou oblidant-se que han passat quatre anys, en els quals ningú ha parlat de res del que ara es vol concretar, amb una campanya d'imatge, on només surten una mínima part del que es vol fer realitat si es tenen els suports per fer-ho.

La realitat pràctica és que aquesta dinàmica programàtica partidista poc original, té poca capacitat de credibilitat per una ciutadania farta de falsos compromisos electorals, que un cop passades les eleccions, s'aparquen, sense cap sentit de responsabilitat, per aquells que ara omplen els seus missatges amb qüestions fora de la realitat pragmàtica.

Si entrem en el fons del tema, podem veure, si mirem enrere, com la majoria “d'il·lusions electorals” es veuen com impossibles en el mateix moment de la seva publicitació, però que s'introdueixen en el debat electoral, sabent que no es podran materialitzar.

També, el mateix contingut de tot el que es posa a discutir té poca consistència, perquè en la majoria d'ocasions queda com un «dibuix» o una oferta verbal, sense contemplar els pressupostos concrets d'on sortirà, el termini legal d'execució i la inexistència d'un estudi de viabilitat, mínimament sustentat en dates objectives; és a dir, tot queda lluny de la concreció via «projecte-pressupost-termini», quedant com una pura enganyifa acceptada pel moment electoral que es viu acceleradament.

En cap cas, en aquest tsunami de compromisos, es parla del que queda pendent d'executar, el que s'ha fet malament i que no ha tingut els resultats esperats o, fins i tot, la necessitat de buscar prioritats, per damunt de tot, a l'hora de parlar de pressupostos de futur.

A casa nostra, que poc es parla de la paralització de projectes que, en el seu moment, van ser emblemàtics, i que avui estan paralitzats, sense data concreta d'inici de la seva execució, segurament es pot pensar que això no dona rendibilitat política, però el que és evident, és que els responsables de torn farien bé d'implicar-se en el possible, deixant de banda tot allò que només és una il·lusió, lloable, però inviable pels seus costos, les complicacions de caràcter urbanístic, els conflictes de competències, etc.

Malgrat les bones dades de la macroeconomia, la situació pràctica per a la gran majoria de la gent és arribar a final de mes i, segurament, està disposada a sentir qüestions menys grandiloqüents a l'hora de valorar a qui donar el seu vot municipal, per tant, que poc parlem d'aquelles solucions petites, fàcils d'implicació, que millorarien la relació amb les administracions, o com es concreten les potencials ajudes pels més dèbils i les entitats ciutadanes, o com fem per «estalviar els diners de tots» des d'estratègies de millora de la gestió, etc., malauradament el que comento, segurament que no doni «titulars», i a més, és ben complicat, per tant, l'aposta pels grans discursos continuen vigent, encara que els resultats buscats, en cap cas, garanteixin res del que es compromet sense gens de vergonya.