El retorn del cardenal

Benvolgudes i benvolguts, demà, dia 15 de maig, farà quaranta-cinc anys de l'arribada de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer a la Catedral de Tarragona. En aquell dia, també dilluns, però dilluns de Pasqua de Pentecosta, s'acomplí el seu desig manifestat en el testament: «Si moro a l'exili, desitjo que les meves despulles siguin traslladades a la Catedral de Tarragona.» També, us he de dir que aquell dia vaig tenir el goig d'assistir a aquella efemèride, presidida per l'aleshores arquebisbe Josep Pont i Gol, amb tots els bisbes de Catalunya. Aleshores jove estudiant del Seminari de Girona, hi vaig venir amb els altres companys, essent la primera vegada que entrava a la Catedral tarragonina.

El cardenal Vidal i Barraquer, impedit de tornar a la seva seu, morí a Friburg (Suïssa), la tardor de l'any quaranta-tres. El seu cadàver fou portat a la cartoixa de La Valsainte, en una sepultura provisional, sempre a punt per al retorn. Mort a l'exili com els herois, retornà vivent en l'esperit i la cripta de Sant Fructuós acollí, com una relíquia, les seves despulles. Aquest retorn fou un acte de voluntat seva i un acte de justícia de part de l'Església de Catalunya. Veritablement, l'activitat pastoral del Cardenal fou pariona a la del Crist, configurant-se amb ell a través del dolor i de la incomprensió. Lluitant contra la intromissió de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) en els afers de l'Església i de la República en ofegar-la. En esclatar la Guerra Civil el 1936, propugnà en bé de la pau entre germans una treva per tal d'entrar en el terreny de la reflexió i de l'amor. Ni vençuts ni vencedors. Es preocupà constantment per la sort dels sacerdots i pel dolor de Catalunya. I sempre en contacte directe amb la Santa Seu. Ara, el temps, filtrador de veritats, ha anat posant les coses al seu lloc. Comprenem, ara, l'heroisme del nostre Cardenal remant contracorrent del clima de passions congriades d'una banda i de l'altra, de trinxera a trinxera. Perquè, la Guerra Civil, més que una guerra d'ideologies fou un desbordament de passions. El cardenal Charles Journet, essent professor de teologia a la Universitat de Friburg, conegué personalment Vidal i Barraquer, i va escriure d'ell: «He guardat un sentiment de veneració profunda pel Cardenal. Era un home d'una gran elevació de pensament, d'una pietat profunda, d'una fe íntegra, incapaç de deixar-se vèncer per les dificultats quan havia vist on era el seu deure […]. Ens ha donat exemple del que ha de ser un autèntic servidor de l'Església.»

El bon ministre de Déu cerca en tot la pau, fruit de l'amor. No pot, ni ha de refiar-se del triomf de les armes perquè la posició del servidor dels misteris de Déu és salvaguardar els valors del Crist, el prestigi del Regne sobrenatural en el nostre món. Sempre que l'Església s'ha refiat de les armes ha quedat malparada. En el procés de la seva passió, Jesús diu a Pilat: «La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí» (Jn 18,36).

Ben vostre.