Cirurgia estètica política

Ara que ja estem instal·lats en la campanya electoral pel pròxim 28 de maig, podem comprovar els contrapunts de les diferents llistes electorals, on es van incloent milers de ciutadans que opten per la cosa pública per primera vegada, però també d'altres que es van sotmetent a operacions d'estètica ideològica a l'hora d'optar a determinades llistes allunyades del que en el passat varen ser els seus «límits» ideològics, que ara es veuen modificats per una nova estètica política fora de dubte.

En cap cas, penso que el canvi sigui criticable, perquè el que realment hauria de ser valorat és la mateixa capacitat de gestió o la solvència per fer la tasca pública com quelcom bo per la societat i els seus potencials electors; és evident que el que plantejo té moltes lectures i pot comportar debats, on l'ètica és la gran perdedora, però estic convençut que aquest maquillatge s'ha de valorar en funció del que es fa i el que es proposa i, una altra cosa, és l'acceptació o no del lliure i responsable en si mateix.

De totes maneres, en aquest cas, crec que el problema no són les persones, malgrat el pes emblemàtic que tenen, sinó els mateixos programes electorals partidistes, on sí que es fan invents, de tota mena, renunciant al que faci falta o buscant acords fora de la lògica.

És inapel·lable que la ideologia cada cop té menys diferències entre uns i altres, en els grans temes, si bé, es fa difícil comprendre determinades decisions que el que volen és confondre a la ciutadania, pensant que la «memòria precària» de la Comunitat, els salvarà de les moltes incongruències que es veuran i que poden passar desapercebudes.

Que poc s'entenen acords de governs – oposició que ara sumen, o que, en altres casos, es presenten totalment oposades; el cas d'acords electorals personals, on es donen integracions allunyades, ideològicament, de tot, és una evidència repetida en el mapa electoral; fins i tot, es planteja fer campanya des de l'oposició estant el mateix partit al govern, encara avui en un exercici de funambulisme inexplicable.

També, si entrem en el camp dels projectes, la cosa es fa més evident, doncs s'és capaç de parlar a favor d'allò que fa quatre dies es rebutjava sense cap rubor, en una dinàmica on tot és possible i res del que s'ha fet en el passat és criticable.

Ben segur que és complicat fer una anàlisi objectiu de la història de cadascú, del que s'ha dit i s'ha compromès, però almenys s'hauria de tenir la responsabilitat de plantejar uns perquès que queden lluny de la mateixa campanya electoral, centrada a buscar els suports al preu que calgui.

En el moment actual, el nombre d'ofertes estètiques s'han expandit a tot arreu, en un afany per ser «més guapos», no estaria de més que també s'apliqués a la realitat política buscar, no solament ser més acceptable físicament, sinó també «més eficients, responsables i compromesos», l'alternativa seria acceptar la mateixa democràcia no com un espectacle, on tot és intercanviable i el que realment és important és el poder i, després, fer el que convingui per mantenir-lo, encara que això comporti renegar de tot el que es ven com garantia de gestió, acords lògics o governs compartits, on res existeix en comú, només exercir el govern per damunt de tot.