Ruben Viñuales sí creu en Tarragona

Mireu, tots aquells que veu poder seguir el debat electoral dels candidats a l'alcaldia de Tarragona organitzat per TV3 us devia cridar l'atenció el mateix que a mi. En un moment determinat l'alcalde actual va respondre irat a una interpel·lació que l'acusava de no haver apostat pel turisme. Ell, com a president del Patronat de Turisme, no podia quedar mut davant d'aquesta acusació, va dir. Doncs bé, a continuació va parlar la portaveu de la CUP (que està al Govern municipal per decisió personal d'aquest mateix alcalde) que, ras i curt, va venir a dir que el turisme és el pitjor que li havia passat a Tarragona en el decurs de la seva història (el que devia provocar la hilaritat, per exemple, dels comerciants tarragonins o dels que treballeu al sector de la restauració) i que ciutats turístiques com Salou eren un paradigma de pobresa i decadència (per cert, una salutació cordial a l'amic Pere Granados, alcalde de Salou, i als salouencs i salouenques que acabaven de descobrir per boca de CUP que viuen en una ciutat «empobrida»). En fi...

Què vull dir amb això? Doncs que no dubto de la bona fe de ningú però que és de pur sentit comú que un equip de Govern on hi ha posicions, no ja equidistants o discrepants, sinó directament antagòniques en qüestions tan importants com la projecció turística de la ciutat és impossible que faci res de bo. Com es pot estar a favor del turisme i dels creuers i, al mateix temps, estar-hi totalment en contra? Què pot sortir d'aquest pleonasme? I així hem perdut quatre anys...

Per això és molt important que aquest proper mandat tinguem un ajuntament amb un alcalde amb capacitat de lideratge i un Govern municipal coherent, ordenat, sòlid i amb les idees clares. Única formula vàlida per avançar i orientar-nos cap al progrés.

I aquí vull parlar-vos del candidat del PSC, el Rubén Viñuales. Com sabeu tots el Rubén i jo vàrem ser adversaris polítics. Això, però, no va impedir que ens respectéssim com a persones, reconeguéssim els mèrits de cadascú i coincidíssim en moltes ocasions pel bé de Tarragona. I sempre des del respecte i l'honestedat. Això és l'essència de la vida democràtica. I, n'estic convençut, tots dos en circumstàncies similars tornaríem a fer el mateix perquè tots dos sempre hem entès que els discursos d'odi i les desqualificacions personals no han tenir cabuda a la nostra estimada Tarragona.

En conseqüència vull demanar-vos a tots aquells que em veu fer confiança durant tants anys (i novament us dono les gràcies infinites per haver-me fet guanyar quatre eleccions municipals consecutives) que, aquest cop, voteu Rubén Viñuales com a alcalde de Tarragona. És, us ho dic amb el cor a la mà, l'alcalde que Tarragona necessita perquè ell sí que creu de veritat en Tarragona.

I creure en Tarragona no és insultar o difamar, ni dir que els que no pensen com tu són «enemics» o «corruptes» o «traïdors» o la tonteria que sigui; creure en Tarragona és defensar els interessos de Tarragona allà on calgui i enfrontar-se amb qui calgui, com em va tocar fer a mi mateix amb un president de la Generalitat del meu mateix partit que en un moment donat va obrir la porta a que la ciutat perdés la capitalitat territorial que, per mèrits propis, ens correspon. Perquè el lideratge no brilla quan la realitat ens somriu i tot ens va de cara. Un autèntic líder, un veritable alcalde, demostra el que val en els moments difícils, quan la vida ens posa a prova. Aleshores els oportunistes desapareixen i els afalagadors es volatilitzen com per art de màgia. És l'hora difícil però també és l'hora de l'autèntica grandesa personal i política. Quan un planta els peus a terra i aguanta més enllà de les seves forces perquè així li exigeix un ideal al que s'ha lliurat de forma inexorable. I, creieu-me, si penso en a qui voldria encomanar la responsabilitat de liderar Tarragona des de l'alcaldia aquests propers anys no trobaria a ningú més idoni que Rubén Viñuales Elías.

Perquè recordo que quan el vaig conèixer em va dir: «Jo no m'he ficat en això (en la política) per fer carrera ni per vanitat personal, m'hi poso perquè vull transformar a millor una ciutat que m'estimo des de que pedalava amb la bici pels carrers de Campclar quan era petit.» I precisament per això, estic convençut que serà un magnífic alcalde. Un alcalde honest, que sí creu en Tarragona. L'alcalde que la ciutat necessita després de quatre anys de paràlisi.