Tribuna
El vot útil, el d'impugnació
Diputada de la CUP-NCG al Parlament de Catalunya
Les eleccions municipals se celebren en un context complicat. La desafecció i l'apatia vers tot allò que té a veure amb la política institucional s'ha instaurat entre bona part de la població. La deriva del procés, la inflació desbocada, la corrupció com a tret distintiu dels polítics nostrats, el desmantellament dels serveis públics... L'afartament és generalitzat i motivat.
Aquesta tendència antipolítica, però, coincideix amb un moment en què té lloc una nova crisi econòmica i una crisi ecològica sense precedents. Un moment que requereix que el conjunt de la població prengui partit sobre com cal afrontar aquesta situació, perquè la recepta que estan aplicant els diferents governs –el que ens governa com una colònia des de Madrid, i els diferents governs autonòmics dels Països Catalans i la majoria de governs municipals– ja sabem a qui beneficia i no és precisament a les classes populars. I és que, com deia Fuster, tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.
Davant d'aquest context cru les eleccions del 28 de maig no poden llegir-se únicament sota una mirada localista. Tot el contrari. Es tracta d'una oportunitat per plasmar la impugnació al model de país tòxic que ens estan imposant. El model del totxo, els macrocasinos, l'ampliació de ports i aeroports,... un model fet a mida dels amos, aquells que no han parat d'engruixir les seves fortunes, els que aprofiten les crisis per a batre els seus rècords de beneficis: l'oligopoli energètic, la banca, els propietaris de les grans empreses multiservei. Un model que és incompatible amb garantir el nostre present i futur de forma digna.
Perquè quan algú diu que vol governar per a tothom menteix. O es governa en favor de la minoria privilegiada que manté les institucions als seus peus o es governa per a la majoria de la gent, la que cada cop està més empobrida, més explotada i espoliada. Un parell d'exemples: quan davant una situació de sequera com l'actual que no serà excepcional –perquè és conseqüència directa del canvi climàtic– es decideix tancar l'aixeta a la pagesia per no tocar els interessos del lobby turístic, no s'està governant per a tothom, sinó per a l'elit econòmica; de la mateixa manera que quan es fa una llei de l'habitatge que ni preveu aturar desnonaments, ni imposa lloguers socials i ni tan sols contempla sancions, no es governa per a garantir el dret a l'habitatge de la majoria, sinó perquè la banca i els grans tenidors no vegin amenaçat el seu negoci a costa de vulnerar un dret fonamental. La CUP tenim clar per a qui volem governar i tenim clar que l'alternativa requereix confrontació. Hem vist massa propostes benintencionades que han quedat en fum per por o manca de confrontació amb les elits econòmiques o amb l'Estat.
De la mateixa manera, quan algú diu que a les municipals no es vota el partit sinó la persona, també enganya. Perquè allò que succeeix als nostres municipis gairebé sempre respon a lògiques que van molt més enllà, i que són conseqüència del que apliquen els partits polítics a les altres institucions des d'on, sovint, es diuen coses contràries amb les quals es prediquen a escala local en funció dels interessos electorals. Per això nosaltres pensem que uns Països Catalans lliures s'aconseguiran poble a poble, coordinadament i vertebrada, de forma que cada candidatura sumi per teixir aquest nou model de país al servei de la majoria de la població.
Per això no hi ha vot més útil que aquell que es diposita en les Candidatures d'Unitat Popular a Tarragona, a Reus, al conjunt del Camp i del país. Perquè és el vot de la impugnació a l'agenda de foment, la patronal i el conjunt del règim del 78. És el vot que es compromet a acompanyar les lluites populars, perquè l'alternativa no la construirem ni soles ni només des de les institucions. És el vot que no té el cul llogat ni deu res als lobbies ni als cacics de torn i que no té por d'enfrontar-s'hi.
Aquest 28 de maig no s'hi val quedar-se a casa. Massa veïnes no votaran perquè estan vergonyosament excloses d'aquest dret. Cada vot de rebel·lia compta i és necessari si volem començar a construir la vida que ens mereixem.