Escoltar la seva remor

Benvolgudes i benvolguts, acabem la cinquantena pasqual, uns dies de joia, on hem tingut temps de contemplar les gestes de Déu en la primera comunitat cristiana i en tota la humanitat. I com a culminació de la gran festa de Pasqua, celebrem el regal de Jesús ressuscitat que ens ofereix el seu Esperit, a fi que seguim experimentant el consol de la seva presència vivificant. L'expressió de l'Esperit Sant entre nosaltres tindrà múltiples formes i accions; justament la seva característica és bufar allà on vol. Però el que està clar és que no deixarà que el confonguem amb senyals prodigiosos i accions miracleres, que tant entusiasmen l'ésser humà, senyals i prodigis que fan servir els falsos profetes per enganyar els elegits, com ens adverteixen els evangelis (vegeu Mc 13,22).

Més aviat, d'ara endavant, en el que anomenem temps de durant l'any, experimentarem la presència de l'Esperit des de la simplicitat de la nostra quotidianitat, des de la realitat senzilla dels esdeveniments més usuals, des d'una humanitat normal, cridada, això sí, a créixer fins arribar a la talla del Crist. I és que l'Esperit, tal com ens indica l'il·luminador passatge del profeta Elies, s'expressa habitualment des d'una tranquil·la i pausada remor (1Re 19,8-13). En aquest relat, Déu vol comunicar-se amb el profeta i, per tal de consolar-lo i animar-lo en la seva missió, li promet que passarà pel seu costat. La saviesa i el discerniment d'Elies li fan entendre que el Senyor no es troba en el vent huracanat ni en el terratrèmol ni en el foc, signes recurrents per expressar la grandesa divina. L'home de Déu, en canvi, el reconeix en el murmuri d'un ventijol suau, petit i insignificant, aparentment contrari al nostre imaginari de l'omnipotència divina.

Potser també a nosaltres ens agradaria més que l'acció de l'Esperit es revestís de grans accions que meravellessin tothom i ens portessin a demostrar el valor de la nostra fe. I, tanmateix, els veritables miracles que l'Esperit fa en nosaltres estan en plena consonància amb l'actitud humil i de servei que Jesús expressa al llarg de la seva vida. La potència que ens comunica apunta al canvi radical que s'ha de generar en els nostres cors, en les nostres consciències, aprenent que l'amor diví escull sempre el camí amagat i honest, constant i desapercebut.

Per això cal estar molt atents, cercant de descobrir el murmuri de la seva veu, tan suau que és fàcil de passar per alt, tan senzill que no és difícil de menystenir. Res no sentirem, però, si no ens traiem els taps de les orelles, aprenent a ser ben pobres i a despullar-nos de tot egoisme interessat. A aquests gestos d'honradesa, Ell respondrà omplint de contingut tot allò que som i oferim. Llavors, joiosament expectants i sempre a punt per descobrir l'aventura de l'amor, sentirem dins nostre una llum, i podrem reconèixer la veu calmada de Déu. Segurament serà a través de la persona que ens sembla més insignificant o a través d'una circumstància que fins i tot ens molesta. I és que el gran miracle de l'Esperit consisteix a comunicar-nos el misteri de Déu, amor extrem que ens mou a rentar-nos els peus els uns als altres.

Veniu, Esperit Sant, i inundeu-nos d'aquest amor, gràcia divina!

Ben vostre.