El PSC guanya les eleccions a Tarragona i a Catalunya

Com a primer secretari del PSC de les comarques tarragonines vull donar les gràcies als més de 70.000 conciutadans de la nostra província que diumenge passat van votar al Partit Socialista als comicis municipals.

Gràcies a aquest resultat, realment extraordinari, el PSC ha guanyat alcaldies tan importants com Tarragona, Reus, el Vendrell, Salou o Calafell –per posar només alguns exemples– amb un increment del nombre de vots que ens situa molt per damunt de la segona força política.

De fet, és un comportament homogeni al del conjunt de Catalunya. Així, si a les darreres eleccions al Parlament el PSC ja va obtenir la victòria amb 50.000 vots més que ERC, en aquesta ocasió els socialistes hem tornat a ser la força més votada eixamplant la distància respecte als que venen darrere (si fa dos anys la diferència en vots amb ERC era de 50.000 sufragis, diumenge passat aquesta diferència ja era de 200.000 vots més a favor del PSC.)

És a dir, el PSC s'ha consolidat com el partit central de la política catalana. En el partit central, no en un partit de centre, però si el que articula millor la voluntat de progrés i de convivència del nostre poble. També en un partit amb una fortíssima implantació arreu del territori. Mentre que alguns, encara ara, volen convertir-nos en un partit circumscrit a l'àrea metropolitana de Barcelona, la victòria simultània del PSC als ajuntaments de Tarragona, Lleida i Girona ho desmenteix. Els socialistes catalans som, ara mateix, el primer partit de Catalunya.

I necessitarem aquesta força, fins i tot amb una embranzida superior, davant del repte que tenim al davant. Mireu, d'aquí a menys de dos mesos ens juguem quelcom més que veure qui és el president del Govern espanyol. Hi ha l'opció real que el tàndem Vox-PP sumi conjuntament i aconsegueixi el poder. Repeteixo: ministres del Vox-PP al capdavant del ministeri de l'Interior o del ministeri d'Igualtat...

Davant d'aquest perill d'involució real de drets i llibertats tan sols hi ha dues opcions: o bé resignar-se com sembla que ha fet el dirigent d'ERC i president de la Generalitat, senyor Aragonès, que en unes declaracions inaudites per irresponsables donava ahir mateix ja com a inevitable un executiu de Vox-PP (tan sols per evitar que els catalans continuem votant al PSC), o bé l'alternativa que representem els i les socialistes. Si tots i totes votem, guanyarem i el senyor Abascal tindrà un amarg despertar... Però cal evitar el relat de la resignació del senyor Aragonès (quina alegria devien tenir ahir els dirigents del Vox-PP en escoltar-lo) i passar el rasclet per evitar que cap vot progressista i en favor de la convivència es quedi a casa el dia de les eleccions... o l'endemà serà massa tard per lamentar-ho.

Aquest cop hi ha massa en joc com per passar d'anar a votar. Tots i totes sabem com està ara Catalunya i com estava el 2017 (i com podria tornar a estar ràpidament si tornen a xocar frontalment el nacionalisme identitari català amb el nacionalisme identitari espanyol). Tots i totes sabem que el gran enemic a batre pel Vox-PP és el president Pedro Sánchez, únic obstacle que s'interposa entre ells i el poder polític al conjunt d'Espanya (el poder econòmic ja el tenen). Tots i totes sabem qui ha apujat el salari mínim, qui ha incrementat les pensions, qui està invertint com mai en la sanitat i l'educació públiques, etc. També sabem que el Vox-PP considera aquestes conquestes socials com a «ocurrencias del Sanchismo» i que les derogarà si té la més mínima possibilitat.

Però a diferència del senyor Aragonès des del PSC no us volem adreçar cap missatge de resignació i de derrota. Al contrari, les urnes encara estan per omplir, ens queden unes setmanes de molta feina, però si tots i totes –si la majoria social progressista– anem a votar, aquella nit la mirada de frustració del senyor Abascal pot ser d'antologia i el seu somriure pot quedar transmutat en un rictus de disgust.

Del teu vot depèn... Nosaltres ni ens rendim ni ens resignem perquè sabem que estem fent políticament allò que vol la majoria i per això, n'estic segur, guanyarem...