La transició ecològica

Segons les projeccions del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima /PNIEC) en 2030 el mix energètic estarà compost en un 74% per energies renovables, on l'energia eòlica i fotovoltaica tindran un paper rellevant. Per això, el PNIEC té previst la instal·lació de 2,5 GW de bateries i 3,5 GW de bombament fins al 2030. El sistema energètic té el repte de dotar-se d'instrument de flexibilitat per gestionar la producció, compassar generació i consum, evitar caigudes brusques de la producció i donar capacitat ferma al sistema.

La gran paradoxa de les renovables és que Espanya produeix més energia neta de la que pot absorbir el seu sistema elèctric, per una part, i a la vegada, Espanya no aprofita tot el potencial de les renovables. Tota l'oferta eòlica i solar no pot ser absorbida. Entre gener i febrer de 2023, mesos d'hivern amb molta generació eòlica, es van deixar d'introduir en la xarxa de transport un total de 78 GWh de producció elèctrica a 4 GWh a la solar tèrmica i 2 GWh a la fotovoltaica. Aquests dos mesos es van perdre l'equivalent al consum anual de 22.000 famílies. Més de 60.000 habitants, més que el consum elèctric d'una capital de províncies, com Segovia, segons l'Asociación Empresarial Eólica. La data és que l'electricitat d'origen renovable desaprofitada s'ha multiplicat per sis en un any, ja que en el 2022 la desconnexió sols afectà a 13 GWh.

L'any passat, la demanda elèctrica a Espanya va baixar un 2,4% i els entesos diuen que un mercat amb molta oferta i poca demanda no funciona, La planificació energètica catalana és que pel 2050 el 76% de l'energia sigui elèctrica i arribar al 34% en el 2030, mentre que actualment és sols un 24%, després de cent anys d'electrificació, Urgeix que s'electrifiqui l'economia, el transport i la calefacció, que suposa fomentar les bombes de calor, així com emmagatzemar més energia. Ha estat més ràpid aixecar 2000 molins que canviar 20 milions de cotxes. Justament, 2.000 molins de 5 MW, produeixen la mateixa electricitat que fa falta per moure 20 milions de cotxes elèctrics una mitjana de 10.000 km a l'any.

La descarbonització del sector elèctric s'ha abastat gràcies a les inversions del capital privat. En canvi, la descarbonització dels altres sectors (vehicles, calefacció) depèn de les butxaques de milions de ciutadans amb una renda limitada. Mentre la demanda elèctrica es contrau, l'oferta dels renovables creix. La producció fotovoltaica ha entrat en tromba en el sistema elèctric. A la primavera i a la tardor l'electricitat d'origen eòlic i fotovoltaic aporta gairebé la totalitat del que Espanya consumeix. En dos anys s'han instal·lat 8.400 MW fotovoltaics. L'any 2016 a Espanya s'havien instal·lat 5 GW de potència; en el 2022 ja eren 19,5 GW i d'aquests, 500 MW estan a Catalunya.

L'omnipresència de les renovables en el mercat fa que els mateixos promotors es vegin perjudicats. Hi ha tanta abundància d'oferta que es gira contra els propietaris d'instal·lacions que funcionen sense percebre primes. La gran aportació d'energia renovable en la xarxa en les hores centrals, acompanyada de la nul·la presència del gas, que és la més cara, fa que en determinades franges horàries sigui la hidràulica la que marqui el preu, amb el qual s'abarateix la retribució a l'eòlica i solar. Per tant, la retribució que guanyen les plantes renovables ara poden ser de 20 euros el MWh o, inclòs 0 euros el MWh. Tot plegat ens pot portar que els promotors de la fotovoltaica davant la baixa retribució, desaccelerin les inversions futures. Hi ha qui diu que la transició energètica no pot donar-se sols en el sistema elèctric, que aporta el 13% de les emissions de gasos.

Els grans sectors pendents són el transport amb els vehicles elèctrics i la calefacció amb les bombes de calor. El transport espanyol és el que té més pes en les emissions de gasos, un 29% del total i, dintre d'aquest, el transport per carretera suposa el 27% del total de les emissions, segons l'inventari del Ministerio para la Transición Ecológica.