Veus i mirades

«El sentiment de pertànyer a un lloc, l'estimació per la nostra terra, sigui on hem nascut o on hem viscut, allà on ens sentim a casa, és un dels sentiments més profunds i arrelats que existeixen. Sobreviu al temps, a la distància, ens retroba la vellesa com un bressol que ens connecta amb els orígens i tanca el cercle de vida», així comença el pròleg del llibre Catalunya, veus i mirades, que escriuen els editors, l'Editorial Miquel A. Salvatella. El text el signen setanta-quatre veus que ens expliquen indrets de quaranta-dues comarques i tots els dibuixos i les aquarel·les són de Robert Cabeza, que ens recorda el que va escriure el pintor Edgar Degas: «L'artista no dibuixa el que veu, sinó el que ha de fer veure als altres».

Ara vull comentar i reflectir el que correspon a les nostres deu comarques. L'Alt Camp està representada pel Monestir de Santes Creus i Margarida Aritzeta: «Hi sentíem les olors del romaní i la farigola, del llimoner i del raïm madur. D'una aura que ens transporta a un món on l'equilibri de la humanitat i la natura encara és possible». Carme Hilario escriu sobre el Parc Samà, «...per la seva bellesa i exuberància vegetal, els jardins històrics són, sovint, font d'inspiració per a pintures, poesies, teatre, escultures, i qualsevol altra manifestació artística... Un jardí de caràcter romàntic pot oferir de misteri, descobriment, color, enigma i bellesa». També al Baix Camp, Lluí Foix Grau, escriu sobre «un dels llocs emblemàtics on l'aigua n'és la protagonista són els rentadors», a Mont-roig del Camp.

Al Baix Ebre, Àngel Martí Callau escriu «A l'Ametlla de Mar, el blau sempre és més blau i les gavines sempre aletegen per donar-li vida. A la Cala, el blanc sempre és més blanc, els sabors més gustosos i els petons més emmelats». La Casa Pairal Gener Batet, avui dia Col·legi Residència, és la mirada triada i Rosa M. Montaña Jordà escriu: «... Es tracta d'una magna construcció d'en què es barregen influències versallesques, modernistes, neogòtiques i cúpules policromades d'inspiració fins i tot mossàrab». Sobre el Monestir de Poblet escriu Stefania Sònia Buosi Moncunill: «El referent simbòlic més important dels països de l'Antiga Corona d'Aragò», sense deixar la Conca de Barberà, Clara Jiménez Balcells ens porta al Portal de Bové de Montblanc que està «ple de racons bonics com ho són les torres de Sant Jordi, Sant Antoni o la dels Cinc Cantons».

Marc Masnou Malgosa, amb el Mas Illa de Riu, parla de «la fragilitat del Delta, la que fa que cada vegada que vinc ho gaudeixi com si fos la darrera, perquè ben segur que no seran igual que la següent». Cabeza pinta Siurana i Narcís Serrat i Comerma ens descriu «la vila de Cornudella, i amb els antics molins a banda i banda de Siurana, dominant les dues valls». Després del Priorat, qui mereix l'atenció de la Ribera d'Ebre és el castell templer de Miravet i Joan Santanach i Soler ens recorda que és terra on «la producció més important fou la de gerres d'aigua, oli o conserves ... i els setrills per a oli, de moltes diverses mides, i els cadufs per a les sínies de pouar aigua».

Olga Xirinacs comença el seu text que «quan la llum de la tarda passa del daurat a l'ocre, tota la Part Alta de Tarragona és una ofrena de bellesa ascendent», acompanyada de l'aquarel·la de la Catedral. La pedrera romana del Mèdol també és comentada per Miquel Mallafré Santilario: «La primera impressió sempre és de caràcter monstruós... Esdevé com una mena de convulsió històrica, arqueològica, artística, política sentimental i intel·lectual». Una tercera referència hi ha del Tarragonès amb el castell de Tamarit, del que Rosa Pastor ens manifesta que «els records dels estius arran de mar m'apropen a una filera de cases blanques, ben arrenglerades, que servien de refugi a antics pecadors, al passeig marítim d'Altafulla». A la Terra Alta, Xavi J. Prunera ens recorda l'afirmació de Picasso: «Tot el que sé, ho he après a Horta»; i Cabeza ens pinta el poble amb les impressionants roques de Benet com a teló de fons.

No puc acabar l'article sense citar les altres referències modenistes catalanes: 1. Cadaqués, Alt Empordà, Casa Serinyana/Blaua; 2. Begur, Baix Empordà, Casa Josep Puig; 3. Vilanova i la Geltrú, el Garraf, plaça de la Vila.; 4 Canet de Mar, el Maresme, Castell de Santa Florentina i 5. Granollers, Vallès Oriental, plaça de l'Ajuntament.