Desemmascarar Espanya al cor d'Europa

Existeix la impressió generalitzada que les institucions europees ens queden lluny, que ens afecten poc, que no són necessàries. Però res més lluny de la veritat. Avui cal parlar del Consell d'Europa, organització internacional de la qual en soc membre.

El Consell d'Europa –no confondre amb el Consell Europeu– és una organització internacional fundada el 1949, amb seu a Estrasburg i independent de la Unió Europea. De fet, tan independent, que es va fundar abans.

El seu objectiu principal és promoure la democràcia, els drets humans i l'Estat de Dret. Així doncs, tenint en compte l'atropellament de drets i llibertats que Catalunya ha viscut els darrers anys, aquesta institució pren una rellevància excepcional que no hem de deixar passar.

Precisament, és en aquest organisme on s'escullen els jutges del Tribunal Europeu de Drets Humans, que avui dia és la instància on estan interposades les demandes dels nostres presos polítics. Així mateix, el CoE dona la possibilitat de tractar amb personalitats de tot Europa, presidents o primers ministres. Així doncs, estem parlant d'un espai diplomàtic de primer ordre, que des d'ERC no desaprofitem.

Des que en formo part (2020), he centrat l'activitat a fer conèixer la veritable cara de l'Estat espanyol i en defensar els drets de Catalunya. El Consell d'Europa gaudeix d'espais on debatre, entre altres, sobre corrupció, drets de les minories o presos polítics.

En aquests anys, hem redactat incomptables informes, denúncies i preguntes sobre l'Estat espanyol. Hi hem portat la corrupció de la monarquia, la politització de la justícia, la presència de neonazis a les forces armades, la vulneració de drets del Tribunal de Comptes, la censura del debat parlamentari o l'espionatge polític.

El Consell d'Europa, però, no es dedica només a debatre. Una de les tasques principals és vetllar perquè els tractats que signen els estats es compleixin. I en aquest sentit, ho vigilen i fan recomanacions als Estats que es desvien dels Tractats.

En el cas d'Espanya, això ja ha passat. El 2021, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va aprovar la Resolució 2381 on s'afirma que a Espanya hi havia presos polítics; demanava reformar els delictes de rebel·lió i sedició; apel·lava a la negociació i al diàleg per resoldre el conflicte polític, entre altres resolucions. L'any següent, es va fer l'informe de seguiment, on encara va ser més dur, i posant en relleu els incompliments i la manca de voluntat de cooperació per part d'Espanya.

El Consell, doncs, és un espai polític de primer ordre. Els informes i les recomanacions que emet són escoltats per la diplomàcia europea i poden portar a canvis de legislació al Congrés o al Senat –sovint fets sense gaire soroll–.

Tenim pendent d'aprovar l'informe sobre l'ús de Pegasus, i sabem del cert que el Catalangate hi és inclòs, assenyalant Espanya per espionatge polític.

Les coses no passen perquè sí. Des d'ERC esmercem molt d'esforç per tal que Catalunya estigui a l'agenda política d'Europa. I a poc a poc, aquesta feina va donant fruits. I creieu-me quan us dic que aquesta via, sí que ens apropa a l'objectiu final. Però per fer això, necessitem estar-hi. I per estar-hi, necessitem la força dels vots, perquè de cap altra manera hi podem accedir. Quedar-se a casa no és una opció.