Juny que ens salva en algunes comarques

El teatre d'operacions ha canviat. Després de 30 mesos d'anomalia clarament deficitària pel que fa a precipitacions, un anticicló al nord d'Europa ha agafat el comandament a la nostra àrea. En latituds baixes, no ens han creuat grans borrasques però sí, zones d'inestabilitat (aire fred en alçada). Allà on han trobat palanques físiques com muntanyes (el Pirineu) o palanques tèrmiques de calor (el terra escalfat de l'interior) han deixat precipitacions de caràcter convectiu gairebé en tots els casos. Això vol dir irregularitat.

La calor ha estat clarament per sobre de la normal a les comarques de l'est del país. A continuació l'article és un resum de la nota de premsa original de Meteocat. La primera desena del mes va venir marcada encara pel bloqueig anticiclònic al nord del continent que havia caracteritzat el maig passat. Per tant, les pertorbacions van afectar Catalunya. Es van superar els 100 mm de pluja acumulada a punts d'Osona, el Prepirineu oriental i l'Empordà, amb 143,1 mm a Vic (Osona), 131,5 mm a Borgonyà (Osona), 128,7 mm a Lliurona (Alt Empordà) o 125,2 mm al Port del Comte (1.813 m, Solsonès). També cal destacar que es van superar els 50 mm a punts del delta de l'Ebre i la plana de Lleida, amb 81,3 mm a l'Aldea (Baix Ebre) o 61,9 mm a Raimat (Segrià). Una pertorbació atlàntica va afectar el Principat entre els dies 12 i 18 de juny. Les tempestes més importants es van localitzar bàsicament al Pirineu i Prepirineu, amb acumulacions de 93,8 mm a Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà), 92,2 mm al Lac Redon (2.247 m, Vall d'Aran) o 91,8 mm a la Vall de Bianya (Garrotxa). Puntualment, van afectar amb intensitat sectors del prelitoral, com la tempesta que el dia 13 va deixar 81,5 mm a Terrassa (Vallès Occidental), provocant inundacions a la ciutat. La temperatura màxima va superar els 35 °C de màxima a Ponent, sectors de la Catalunya Central i sobretot a la vall de l'Ebre, on el dia 25 es van assolir per primer cop enguany els 40 °C, amb 40,9 °C de màxima a Vinebre (Ribera d'Ebre). També es van registrar nits tropicals (temperatura mínima superior a 20 °C) a bona part del litoral, del prelitoral i alguns sectors elevats de l'interior. El pas d'un solc va provocar un episodi de tempestes que va afectar Catalunya entre el 29 de juny i la matinada del 30. Va deixar pluja gairebé general i una baixada destacada de la temperatura. Les acumulacions de precipitació van ser de més de 100 mm al sud del Bages, amb un màxim de 141,6 mm a Sant Salvador de Guardiola. També es van superar els 50 mm a diversos indrets del Vallès Occidental, del Pirineu i Prepirineu occidental i de la Noguera. A bona part del país es van registrar més de 10 mm, amb quantitats molt irregulars, però la pluja va ser inferior a 1 mm, o fins i tot inapreciable, a sectors de l'extrem sud com ara al massís del Port o a punts de la Ribera d'Ebre. Si bé al conjunt de Catalunya només cal anar fins a l'any 2020 per trobar un mes de juny més plujós que el d'enguany, algunes estacions de Ponent, de les Terres de l'Ebre i la Catalunya Central amb més de vint anys de dades han mesurat el juny més plujós de la sèrie. Destaca Vic (Osona), que amb 225,0 mm ha tingut el mes de juny més plujós almenys des de l'any 1950, superant els 194,5 mm que es van mesurar l'any 1992. Una pluja, aquesta miraculosa, que ha abocat els litres per metre quadrat, cap a Sau i Susqueda. Gran part dels pantans pirinencs també han recuperat reserves clarament, com els de Rialb o Oliana per exemple.