Justícia. Necessitat de priorització

Malgrat el normal desenvolupament de la campanya electoral, que sembla que centra tot el debat mediàtic, existeixen en la nostra societat, altres temes que no haurien de quedar relegats, per la seva transcendència objectiva, encara que en moltes ocasions no són del desig dels grans grups polítics, que deixen de costat determinats punts de discussió, davant una evident manca de posicionament específic, o el que pot ser més greu, la seva pròpia incapacitat per afrontar-los des d'uns plantejaments, on el sentit comú es veu relegat, en funció dels interessos partidistes, de torn, que, massa vegades, són coincidents entre les opcions majoritàries, per molt que es busquin matisos per justificar posicions inadmissibles.

Un dels temes que s'aparquen en la majoria de campanyes polítiques és el que afecta a la justícia, quan hauria de ser de vital referència, per garantir una «seguretat jurídica», posada en dubte permanent, no solament per problemes d'ordre personal, sinó majoritàriament de manca de mitjans, per poder donar respostes en temps i amb garanties.

Moltes són les veus que parlen de la politització de la justícia, amb opcions del mateix món de la judicatura, on es fan crítiques que suposen el reconeixement que la ciutadania ha perdut la confiança en la justícia, davant un desprestigi evident, que es generalitza, quan la realitat és que el que amaga és impotència de mitjans, falta de reconeixement als que intervenen, a tots els nivells, o la mateixa baixa ratio de jutges i fiscals, en un comparatiu Europeu; per no esmentar les discussions vigents sobre reclamacions salarials, lògiques quan l'anàlisi de la situació és més profund que la simple lectura d'unes dades concretes i puntuals.

És cert que en tota aquesta discussió, existeixen moltes variables que tampoc ens poden fer oblidar la mateixa legitimació democràtica dels òrgans de la mateixa judicatura i fiscalia, en un canvi d'opinions polítiques, on finalment el que prima és el poder polític, d'uns o altres, en funció del seu posicionament via «quota de govern» en cada moment. Sense oblidar, a més, tot el que es refereix a la mateixa exigència de «canvis processals», també vitals per adequar-nos a una realitat que poc té a veure amb la dels nostres codis centenaris, no deixant de costat els propis errors legislatius amb conseqüències no desitjades que també són una realitat no volguda.

Segurament acabarà la lluita electoral, amb guanyadors i perdedors, que es veuran aclaparats per unes evidències que els farà concretar la seva tasca de futur en altres prioritats socials i econòmiques, però no estaria de més que conjuntament govern i oposició, la que sigui, fixessin uns mínims d'acord per renovar una confiança judicial, avui en dubte. Pel que fa a casa nostra, el tema que comento no és aliè, i així, hem vist darrerament com s'ha escrit, opinat i debatut la situació que afecta un Jutjat com és el Mercantil de Tarragona, que es veu superat, a tots els nivells, a l'hora de fer front a competències que suposen la necessitat de resposta, per molta gent que veu en el «retard» de resoldre, una frustració difícil d'explicar des de posicionaments jurídics i que massa vegades no s'entenen, per molt que tots els implicats esmercin esforços per fer-ho. L'evident manca de mitjans materials i personals per fer front a l'ingent «tsunami de feina» a la que s'ha de donar resposta a l'hora de fer uns tràmits vitals, és una mostra evident de tot el que comento, i que ben segur, també afecta altres jutjats.

Tampoc s'entén que, repetidament, es veu com una frustració compartida, la priorització d'aquests temes, en una anàlisi comparatiu, no solament en «números objectius», sinó pel que representa el Jutjat Mercantil, únic per la província de Tarragona, amb un pes demogràfic, el segon de Catalunya, amb un potencial turístic de primeríssim nivell, un complex petroquímic líder al Mediterrani, o un Port líder en productivitat; és a dir, no pot ser que per raons fora de la lògica, i en funció del politiqueig, determinades províncies gaudeixin de dos Jutjats Mercantils i altres, com la nostra, vegin fracassar una reivindicació, allunyada de la política, i sí fonamentada en fets objectius, com els esmentats.

Tornant a la meva primera reflexió, podem «oblidar-nos» del que passa i continuar amb les discussions dels fets anecdòtics, les ocurrències puntuals, o la mateixa dinàmica electoral, basada en les singularitats informatives sense transcendència, però no estaria de més, també, «parlar» de les qüestions emblemàtiques com les que esmento, encara que no siguin agradables i, segurament, difícils de comprendre, si no es fan esforços «d'explicació». La seguretat jurídica com base de la nostra democràcia, no es pot posar en dubte a cap preu i, per tant, l'aposta per fixar prioritats al respecte no hauria de quedar aparcada novament, un cop acabada la campanya electoral.