El tour i Gaudí: Reus-Riudoms?

A l'etapa del dimecres del Tour 2023 saltava la notícia que «Gaudí és de Riudoms» i Canal Reus TV titulava la polèmica sobre el lloc de naixement de Gaudí arriba al Tour de França. Apareix una pintada gegant al Tour de França reivindicant l'origen riudomenc de l'arquitecte. Durant el transcurs dels 162 quilòmetres de la cinquena etapa, entre Pau i Laruns, les imatges aèries que oferia l'organització de la cursa van mostrar una pintada gegant que algú havia fet en la carretera, on es podria llegir clarament «Gaudí és de Riudoms». Qui ha fet la pintada? Es desconeix. Però ha estat una bona dèria per col·locar la tradicional batalla de campanar al Baix Camp, reivindicant el lloc exacte de naixement si és Reus o Riudoms.

Jaume Massó Carballido, riudomenc, arqueòleg, historiador, acadèmic corresponent de Bones Lletres (Barcelona) i de la Història (Madrid) va escriure l'estudi «Antoni Gaudí i Cornet: notes bibliogràfiques». Entre altres coses ens recorda el que va escriure el mossèn Sanç Capdevila, (1883-1932), prevere, arxiver i historiador: «... i si jo soc l'arquitecte Gaudí ho dec al fet que els meus avis eren calderers de Tarragona, car aquella gegantina ciutat de les muralles ciclòpies els hi imprimí el caràcter de la gent del llamp... Qui eren aquests avis?... El seu avi matern Anton Cornet i Sans, nascut i mort a Reus (1776-1856). El reusenc Anton Cornet es va casar l'any 1810, amb la tarragonina Maria Bertran i Buxeda (Tarragona, 1876-Reus, 1863). Aquesta àvia de Gaudí era filla de Josep Bertran, un pescador de Tarragona». Els avis materns de Gaudí tingueren vuit fills, entre ells, el 1813, Antònia Cornet i Bertran, mare de l'arquitecte universal, que passava molts estius a Tarragona. Per això la seva coneguda frase del contrast entre el color blau del mar i el blau del cel de la platja del Miracle. També hi havia la serrallenca Anna Maria Llauradó i Gaudí, que anava al col·legi del Sagrat Cor (germanes Vedrunes), els seus pares tenien un forn de pa al carrer Sant Pere 39 i la seva mare era neboda d'en Gaudí. Arran del setge de 1811, tota la família es va traslladar a viure a Reus, on es van establir ja definitivament i on el 1813 va néixer la seva filla Antònia, la futura mare de Gaudí.

Els avis paterns d'en Gaudí van ser Francesc Gaudí i Salvany (calderer, Riudoms, 1778-1828) i Rosa Serra i Molner (dita la Calderera, Reus, 1775-1843). L'avi patern d'A.G. va morir quan el futur pare de l'arquitecte tenia quinze anys i l'àvia paterna, en tenia trenta; per tant, A.G. no els va arribar a conèixer. L'avi matern d'A.G. va morir quan aquest tenia tres anys; l'àvia materna, quan en tenia deu. No hem d'oblidar tampoc que A.G. va poder conviure més de cinquanta anys amb un familiar directe que coneixia a fons el món de la caldereria: el seu pare Francesc Gaudí i Serra, nascut a Riudoms el 1813 i mort a Barcelona el 1906. És natural que fos el pare qui ensenyés la tècnica de l'ofici de calderer al fill.

Arran de la mort de Francesc G.S., el 1828, la seva vídua, els set fills orfes i dos familiars més anirien a viure a Reus.

Massó escriu que «... Antoni Gaudí (nascut a Reus el 25 de juny de 1852 i mort a Barcelona el 10 de juny de 1926) i Eduard Toda (nascut a Reus el 9 de gener de 1855 i mort a Poblet el 26 d'abril de 1941) van ser molt amics, sobretot mentre tots dos van viure a la seva ciutat natal». La seva partida de naixement es va cremar a la Guerra Civil, en canvi, sí que està documentat que va ser batejat a l'església parroquial reusenca de Sant Pere. En la majoria dels documents de Gaudí, tant de la seva època d'estudiant com en els de la seva trajectòria professional, figura com nascut a Reus. Al Diario de Reus del 15 de maig de 1903 llegim: «Ayer estuvo entre nosotros el eminent arquitecto, hijo de esta ciudad, D. Antonio Gaudí. Su venida està relacionada con la construcción de la nueva fachada de la Ermita de Nuestra Señora de Misericordia, cuyo proyecto..., con la cooperación de sus colegas, hijos també de esta ciudad, los arquitectos D. Pedro Caselles, D. Juan Rubió y D. Francisco Batlle ...». L'arquitecte municipal Pere Caselles posà dues condicions respecte a la sol·licitud de Gaudí de poder aixecar una tanca de filferro, que facilités l'execució de les obres. La premsa local escrivia: «La projectada reforma de la façana es va paralitzar l'abril de 1904 i si les circumstàncies haguessin estat més favorables. Gaudí hauria pogut executar el seu projecte en una època d'esplendor de la seva activitat professional ... I estava a punt afrontar l'extraordinària reforma de la casa Batlló i la restauració de la catedral de Palma. Fou el segon intent reusenc frustrat, després del de 1880 per a la construcció del que havia de ser “Teatro y Casino». Llavors, coetanis de Gaudí van sentir que dels seus llavis va dir que era de Riudoms.

Quan es matricula a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, posa que ha nascut a Reus. El 17 de juny de 2008, el primer biògraf de Gaudí, Josep Francesc Ràfols –vilanoví, arquitecte, pintor i historiador– presenta públicament unes notes inèdites sobre Gaudí que fan referència a la Societat del Teatro y Casino de Reus, l'actual Fortuny. Entre elles hi ha el document que el secretari de l'entitat Eduardo Escriu comunica els arquitectes invitats per fer el projecte, que són: els reusencs Blasco i Gaudí, Aimamí de Barcelona i Montserrat que residia a Florència. Gaudí agraeix la invitació i contesta: «... favorecido de ustedes (...) para contribuir al embellicimiento de mi inolvidable ciudad natal». L'arquitecte triat va ser Francesc Blanch i Pons (Manresa, 1845), que va ser municipal de Reus entre els anys 1875 i 1881 i més endavant va ser l'arquitecte provincial de Lleó, 1887-1914.

Reus es penedeix de no comptar amb cap obra de Gaudí. L'únic llegat gaudinià que tenim a tot el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Baix Penedès és el que hi ha al Santuari del Sagrat Cor, a Tarragona (carrer Méndez Núñez, 14). Es tracta de l'altar i l'ostensori datat els anys 1880-1884, a l'antiga església de les monges de Jesús i Maria, que va projectar l'arquitecte Ignasi Jordà i Arnalich (1858).