Ens juguem molt el 23-J!

Els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques del 28M, van propiciar, determinar que Pedro Sánchez, d'acord amb les seves atribucions constitucionals, com a president del govern, convoqués les eleccions generals el 23-J. Sánchez ha estat qualificat de moltes maneres, sobretot per la dreta i la ultradreta, d'una manera molt injuriosa. Sempre he pensat que Sánchez és un magnífic estrateg, ja que al seu perfil polític respon a una capacitat de resposta immediata vers els esdeveniments imprevistos. L'estratègia és: 1. L'art de projectar i dirigir grans moviments militars; 2. La coordinació de les forces polítiques, econòmiques i diplomàtiques per a aconseguir els objectius d'un estat, d'un grup o d'un partit i 3. L'art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d'aconseguir una finalitat.

Després del debat Pedro Sánchez-Núñez Feijóo d'Atresmedia, mal moderat, en el que Feijóo va anar amb l'únic objectiu d'impedir que Sánchez pogués articular un discurs propositiu i que coneix dades que maneja al seu caprici i, si escau, els capgira sense immutar-se. El PSOE acusa Feijóo de «muntanya de mentides» i d'«embarrar» el debat i el PP respon amb un document d'onze folis que reuneix 38 «dades falses» de Sánchez. Cada falsedat l'acompanya la dada correcta i la font: EPA, INE o documents governamentals. Però Feijóo, lluny de condemnar o exigir a la seva militància que deixi d'usar l'eslògan «Que te vote Txapote», calla i atorga. El PP ja fa molt de temps que manifesta que Sánchez és un mentider, que al segle XXI la mentida és difícil de mantenir. A hores d'ara ja qui es pregunta, per què Feijóo va mentir tant al cara a cara? També he llegit que «... no li fa falta arribar a la Moncloa per mentir... Ha estat en hora punta durant el programa més vist d'aquesta temporada...» Obvi és que les mentides generen desconfiança. Hi ha qui va arribar a la conclusió de «ser sanchista per pur atipament de l'antisanchisme».

Al pas de l'equador de la campanya, que ha recuperat el bipartidisme passat, els pactes recents del PP amb Vox sobretot a les autonomies, sembla que no els penalitza. El PP apel·la al vot útil i fa la crida als ultres perquè en algunes províncies hi haurà milers de vots que no aconseguiran escons. ERC i Junts porten una lluita per veure qui podrà, si escau, ser el més influent després del 23-J. És possible el sorpasso independentista? Les enquestes assenyalen que Junts recupera terreny. L'abstencionisme militant i el desencant amenacen els avenços. Hi ha una bossa de 300.000 independentistes indecisos. L'esquerra intenta contrarestar l'apatia i els sondejos adversos en aquesta recta final. A més el PSOE reclama el vot per combatre la censura cultural de la ultradreta, que apareix en els nous ajuntaments i comunitats autònomes.

El notari Juan-José López Burniol va escriure que «... sols qui vota, defensa les seves dèries; qui no vota deixa el camp lliure a altri ...». A més, el notari va recomanar unes consideracions útils abans de votar i elegir al millor polític, al millor president: 1. Ponderar les qualitats humanes per sobre de programes i partits; 2. Interessa més valorar l'autoritat moral, la prudència i el respecte a l'adversari que les seves promeses, desqualificacions i ostentacions i 3. Disposat a consensuar les qüestions amb tot l'arc parlamentari. També José Pablo Fernández, director d'opinió pública, ha dit que «... en aquestes eleccions l'abstenció decidirà més que mai, perquè no sols afecta l'esquerra, sinó també al tercer bloc, el de partits nacionalistes; i pot així donar a la dreta ... Grans quotes de poder, també com mai, en la nostra democràcia».

Està acabada l'esquerra? Els actuals indicadors del PSOE ja han coexistit històricament amb derrotes anunciades, però també amb remuntades inesperades. Deu recuperar 400.000 vots per abastar el bloqueig, evitar la majoria absoluta de la dreta. L'expectativa d'un govern de coalició entre el PP i Vox, que actualment és un peó dels Germans d'Itàlia. Més del 60% dels ciutadans expressa bastant (18%) o molta (42,1%) preocupació davant l'eventualitat d'un executiu amb ministres d'ultradreta.

El que és cert és que un partit ha de ser coherent, ha de tenir poder i ha de ser útil. La història encara no està escrita i tots podem aportar el nostre gra de sorra per col·laborar en el pròxim govern. Els darrers anys s'han aconseguit una sèrie de conquestes socials, laborals, econòmiques, que significant millores per la salut democràtica de tots i per la millor convivència i llibertat entre tots els ciutadans. Realitats que es poden perdre d'acord els anuncis que PP+Vox (ara és un peó dels Germans d'Itàlia). Manifesten per activa i passiva. La constitució recent de molts governs autonòmics ens indiquen que Vox encareix la possible coalició amb el PP, radicalitzant el seu programa electoral.

Vull recordar que la política ha d'ajudar a reduir les desigualtats, la pobresa i el cinisme, si no és així no serveix de molt i les explosions socials són inevitables. Som conscients que, aviat es poden descalçar molts principis socials consensuats i que han costat molts anys per obtenir-los. Sols tenim dues alternatives, que Sánchez repeteixi com a president o que Núñez Feijóo sigui el nou president. La petició del vot per correu ha batut totes les xifres: 2,6 milions, el 7% del cens electoral i sols un 25% l'han sol·licitat per la web amb DNI electrònic. El vot per correu suma, no resta.

La sort encara està en joc, queden dies, hores per decidir. Es tracta d'avançar, després dels 40 anys de dictadura (1939-1979), hem viscut 40 anys més avançant sempre (1980-2022), per la dreta o l'esquera, però ara ens podem ficar en un túnel obscur i retrocedim en tots els avanços legislats els darrers anys. Això és el que està en joc. L'alternativa política és recomanable, però no sempre. Aquest diumenge s'ha d'anar a votar: sí o sí. Els avanços socials, les conquestes en drets i en llibertat estan en joc. La certesa és que ens juguem molt el 23-J!