Carta als joves cristians

Benvolgudes i benvolguts, avui m'adreço especialment a vosaltres, joves de l'arquebisbat de Tarragona: alguns sortiu aquest cap de setmana cap a Lisboa per a participar en la Jornada Mundial de la Joventut; d'altres, que no hi heu pogut anar, us hi fareu presents amb la pregària i contactant amb els vostres companys a través de mòbils i tauletes. Aquesta Jornada Mundial és una festa que ens fa prendre consciència a tots de la riquesa que vosaltres sou per al poble sant de Déu i per a la societat en general. Serà motiu d'alegria contemplar la multiplicitat de dons que manifestareu, així com la diversitat de cultures i vivències de fe que els germans d'altres països ens faran descobrir. Compartirem el do de Déu, cadascun des de la seva experiència i des de la seva descoberta vital.

El papa Francesc, que serà amb nosaltres aquests dies, ens proposa el lema: «Maria s'aixecà i se n'anà de pressa a la muntanya» (Lc 1,39). Maria, la dona que té tant per ensenyar-nos, torna a aparèixer com una icona a seguir, la deixebla per excel·lència. Fixeu-vos: en aquest lema ens proposa dues actituds. La primera és aixecar-se. L'evangelista empra el mateix verb grec que per a parlar de la resurrecció. Per això, en llenguatge bíblic, aixecar-se no es refereix només a un moviment físic, sinó també, i sobretot, interior. Aixecar-se vol dir apartar la mirada del propi ego, dels propis problemes, del meu món egoista que em porta a l'avorriment i a l'autocomplaença. Aixecar-se vol dir moure's més enllà de la pròpia zona de confort, deixant les seguretats i comoditats que paralitzen. Aixecar-se vol dir aprendre que el centre de la meva vida no soc jo, sinó Jesús i, en ell, cada home i cada dona a qui em disposo a servir. La segona actitud que Maria ens ensenya és la pressa en la partença. No es tracta de la pressa fruit de l'estrès, a la qual ens aboca el nostre món industrial i tecnològic. La de Maria és la pressa de Déu, una pressa que no té res a veure amb el temps cronològic, sinó amb un irrefrenable desig d'encomanar a tothom l'amor. Aquesta pressa és el contrari de la tebior i la indiferència; és moviment, foc, desig d'estimar, de servir, de donar-se. Quan veiem algú que pateix i ens necessita, anirem veloçment a socorre'l. O quan tenim una bona notícia per comunicar a un bon amic o amiga, frissarem per arribar al més aviat possible. Com aquelles dones que marxen de pressa del sepulcre amb ganes d'anunciar que han vist el Senyor ressuscitat. I és que, com va dir sant Ambròs de Milà: «La gràcia de l'Esperit Sant ignora la lentitud.»

Aquestes dues actituds: aixecar-se i marxar de pressa, ens recorden que l'evangeli és una aventura, una revolució d'amor generós. I en això els joves teniu molt a dir i a ensenyar-nos. L'apassionament i la valentia han d'esperonar tothom. D'igual manera desitjo que nosaltres, membres de la comunitat diocesana, continuem acompanyant-vos en l'experiència creient.

Com Maria, i ajudats per ella, aprenguem tots a desviure'ns per a fer possible el miracle de l'evangeli. Amb aquest desig, per mitjà d'aquestes Cartes Dominicals, m'acomiado de tots vosaltres, si Déu vol, fins al setembre. Bon estiu!

Ben vostre.