El procés utòpic

Un cop superat el debat electoral, on tots els implicats han pogut dir la seva de manera oberta i en funció dels legítims interessos partidistes, crec que ens endinsem en una segona fase que exigirà una gran dosi de realisme fruit d'uns resultats, que són els que són, per més que tots vulguin fer la interpretació que correspongui, segurament en funció dels seus propis interessos, massa cops allunyats de la pràctica objectiva.

Segurament ens podem aïllar del que diuen els vots, pensant que en el millor dels casos, els electors, s'han equivocat o no han sabut llegir la realitat, ara bé, crec que el nou marc exigeix grans dosis de comprensió i, sobretot, ingents quantitats d'esforços per adaptar determinats discursos a la nova evidència objectiva.

No crec que s'hagi de deixar de costat l'anàlisi dels «números» des d'una capacitat de síntesi, valorant el que aporta cada dirigent i buscar les raons del succeït, també en funció de persones que, segurament, malgrat la seva tasca en el passat, haurien de valorar l'opció de deixar pas a altres iniciatives noves que puguin reconduir situacions avui difícils de mantenir en el marc que crec queda superat.

Continuar en la utopia del farem, queda lluny del que haurà de ser una feina de seny que permeti a la ciutadania, esgotades altres vies, buscar noves respostes i massa anhels per mantenir singularitats, avui en perill, si no es fa el que toca, oblidant pantalles superades, per molt que costi reconèixer, el nou conglomerat social expressat en un exercici de vot que, agradi o no, és el que és i té probabilitats d'establir-se més aviat del que suposem.

És cert que el resultat és injust per molta gent que ha treballat en un altra direcció, però que el seu «discurs» queda sobrepassat per la mateixa evidència electoral d'una ciutadania que es vol apuntar al realisme pragmàtic, segurament sense oblidar d'on ve, però amb exigència de resposta als seus problemes més quotidians, que no es poden esperar a resolució, avui molt llunyanes.

El procés que ve no deixarà a ningú a part, una altra cosa és com es fa l'adaptació a la nova situació que ha provocat uns resultats electorals que són els que són, i que, en tot cas, com demòcrates per damunt de tot, sí que han de tornar en la seva justa rellevància. Per tant, a què esperen, per part dels implicats, a fer les lectures realistes de la situació en un exercici de compromís pel país.

La viabilitat no passa exclusivament per la «fe», sinó que existeix la presa de decisions, a vegades complicades, per reubicar a cada sector social en un camí d'acord i amb objectius concrets per avançar cap a un millor futur del qual avui podem veure si realment fem front els esforços per «tocar de peus a terra» en un exercici d'autotransparència, que no podem aparcar en funció d'unes evidències que no puguin agradar-nos.