Mentir o canviar d'opinió

Al llarg de la campanya electoral encara propera, s'ha fet servir de manera escandalosa per tots, el implicar el concepte «mentir» com arma política nuclear, a l'hora de buscar els suports necessaris, al preu que faci falta. El tema en si mateix pot quedar difuminat un cop superada la lluita electoral i quedar com una anècdota de partidisme puntual que poc té a veure amb el que tocava fer per part de tots a partir d'ara.

D'entrada el «monopoli de la veritat» no és patrimoni de ningú i els líders de torn han tret de les seves en aquest apartat, ja sigui de manera conscient o no, una altra cosa és què passarà a partir d'ara respecte al compromès en el moment de la seva implementació pràctica.

És cert que una cosa és el que es diu en el debat partidista i altra diferent el que es fa, o es pot fer, quan es gaudeix del poder, amb exemples ben clars, com l'emblemàtic canvi d'opinió del socialisme respecte de l'entrada a l'OTAN en el seu moment, per tant, crec que s'hauria de fer un esforç explicatiu per traslladar a la societat que en determinats punts de la dinàmica quotidiana es poden produir variables que poden fer canviar d'opinió, com atenuant de la mentida, que inclús pot ser acceptable si es fa en funció del bé comú. Una altra cosa és si de «la mentida al canvi d'opinió» no es donant les explicacions que calguin.

En el món actual és molt difícil fer entendre a la gent determinats «canvis de discurs», cosa que en altres èpoques era ben fàcil davant un control mediàtic rigorós que feia als missatges lligats als centres de poder, avui la cosa és molt diferent i seria un greu error pensar que aquests «canvis» no fossin fruit del propi debat on les prioritats com a país s'haurien d'imposar a qualsevol altre posicionament, encara que la defensa dels mateixos tingués tota la lògica en el moment en que es van fer.

No vull dir que és acceptable la «mutació de les idees i els compromisos», una altra cosa és fer entendre els perquès de com s'arriba a aquestes evidències dialèctiques que després es concreten en llegir actuacions concretes dels governs, independentment del seu color polític.

Crec que és una evidència que cada cop costa més «enviar missatges» a la població per la propera dinàmica dels múltiples canals d'informació i la realitat d'unes fake que pul·lulen sense control, però seria bo plantejar els arguments decisoris des de la transparència, en un exercici de responsabilitat compartida.

Ho tot val per conquerir els poders a la nostre col·lectivitat, ni pensar que un cop escollit el govern, tot és pot manipular; per tant, crec que és el moment d'oferir, de manera oberta, la informació social en un anàlisi dels condicionants al respecte i, sobre tot, de les conseqüències que es produiran. No oblidem la nostra pertinença a Europa i també la globalització, en sí mateix, en els pros i contres, que suposen variables en la majoria d'ocasions, amb situacions fora de control, però a les que s'ha de fer front.

Poden inaugurar un període on el maquillatge formi part de la nostra realitat, o bé optar per obrir-nos a les evidències i explicar, encara que pugui no agradar, les variables que ens afecten, sense que això suposi «mentir» i sí «canviar d'opinió», en funció d'uns complements que podrien no haver-se valorat en el seu moment, no fer-ho, ens col·locaria en un desencís col·lectiu i en un marc d'impotència generalitzada.