L'habitatge, qüestió més que prioritària
Als mitjans de comunicació cada vegada més parlen de l'habitatge, ja que sempre els seus problemes són d'afectació general en la nostra societat i té molta influència en la presa de decisions personals. Actualment, gairebé és un tema prioritari a la societat, fet que acabem de comprovar tant a les eleccions municipals com a les generals. Hi ha mancança de pisos i s'han de construir més habitatges, públics i privats. El model europeu passa per la promoció d'habitatges públics. És cert que més lent i complex, però més efectiu.
El dijous 27 d'abril d'enguany es va aprovar la nova Llei d'Habitatge al Congrés de Diputats amb molts interrogants. L'habitatge és un problema tan greu que no aguanta que s'apliquin dreceres per solucionar-lo. El redactat vigent actual no ha acontentat tothom. A més, hem de tenir en compte que les comunitats autònomes i els ajuntaments disposen de competències tant sobre el sol com sobre l'habitatge protegida. Tot plegat, requereix un exercici de política en el seu millor sentit, acordant amb els que no pensen igual i contemplant, no només els interessos dels quals criden més, en una direcció o l'altra, sinó des de l'anàlisi de les necessitats que tenen tots els afectats. Els que busquen pis, els que els promouen o els que tenen terrenys per fer-los.
Catalunya acumula un dèficit de construcció de 172.000 habitatges. Per primera vegada en 50 anys hi ha problemes de disponibilitat i d'accessibilitat. Entre el 2014 i el 2020 es crearen 220.000 llars, 175.000 d'ells d'origen immigrant, però sols es van construir 50.000 habitatges. Segons la Universitat Autònoma de Barcelona, «... la immigració provoca pics cíclics de falta d'habitatge i s'han d'adaptar les polítiques públiques». La pujada del cost de construcció es consolidarà.
La Càtedra de Empresa Vivienda y Futuro de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Associació de Promotors i Constructots de Catalunya (APCE) ha realitzat recentment l'estudi monogràfic El sector de la construcción y promoción de la economia catalana.
Aquest informe indica que l'activitat del sector genera una producció de 47.221 milions d'euros, un valor afegit brut (VAB) de 24.300 milions d'euros i uns 398.647 llocs de treball equivalents a temps complet (etc.). La xifra de VAB representa un 11,9% del total, valor que suposa un efecte d'arrossegament del sector equivalent a un 6,93% del PIB català.
El sis de juliol d'enguany, a La Vanguardia, pàgines econòmiques, llegim aquest titular «El preu de l'habitatge seguirà alt malgrat la frenada de les compravendes. Els pisos nous continuaran encarint-se per l'escassedat d'oferta i l'alça dels costos». També és cert que malgrat els tipus d'interès, l'evolució del sector immobiliari encara és quelcom bona. En resum, es tracta de solucionar els desequilibris i no de fer demagògia tractant tot un sector com si tots fossin fons voltor o especuladors, cosa que no és així de cap manera. Per viure, tots necessitem un habitatge i el tema és força complex i he de recordar que som, constitucionalment, una economia social, i de mercat. Òbviament, l'habitatge és una qüestió més que prioritària.