Cultura vocacional

La primera tasca de la Vicaria per a les persones és la de «promoure una cultura vocacional». Cultura podríem dir que és el conjunt de creences, valors i comportaments d'un determinat grup de persones. Vocació ve de crida. Per tant, la cultura vocacional seria la configuració integral –les nostres conviccions més profundes, els nostres principis i els nostres actes, la nostra manera de ser i actuar– a la proposta que ens fa algú, en el nostre cas, Jesucrist.

Ja el papa sant Joan Pau II, en el seu missatge per a la XXX Jornada mundial de pregària per les vocacions, deia: «Desitjo, abans de res, cridar l'atenció cap a la urgència de promoure les que podem anomenar actituds vocacionals de fons, que originen una autèntica cultura vocacional. Aquestes actituds són: la formació de les consciències, la sensibilitat davant dels valors espirituals i morals, la promoció i la defensa dels ideals de la fraternitat humana, del caràcter sagrat de la vida humana, de la solidaritat social i de l'ordre civil. Es tracta d'aconseguir una cultura que permeti a l'home modern tornar-se a trobar, recuperant els valors superiors d'amor, amistat, pregària i contemplació.»

Estem molt preocupats per les vocacions específiques: laïcals, religioses i presbiterals i diaconals. Cal que ens adonem que aquestes vocacions tan sols poden sorgir d'una comunitat cristiana que viu aquestes «actituds vocacionals de fons».

Davant un món que creiem hostil, tenim la temptació de creure que aquesta cultura de seguiment a la crida de Déu, no la podem fer més que tancant-nos en el nostre reducte confessional, a la defensiva; això només ens pot portar a ser una «contracultura» i, amb el temps, quedar reduïts a un grup residual. Recordem la pregària de Jesús al seu Pare: «No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne» (Jn 17,15). El papa Francesc, en la seva exhortació apostòlica Evangelii gaudium, ens parla de sortir a l'encontre, obrir diàleg, convertir-nos en evangelitzadors: anunciadors de la bona notícia de Déu, tenint en compte aquella frase que ens recorda sovint el nostre arquebisbe Joan: «Ni s'imposa ni es posposa, es proposa.»

Aquest, en la seva exhortació apostòlica L'Esperit fa jove l'Església, i recordant l'homilia de la seva ordenació episcopal, deia: «Tots els creients que han rebut el do de la santedat, han de fer créixer en ells allò que han rebut, amb vista a la santificació dels altres […] Aquest és el pla pastoral!» I acabava: «Cal una pastoral vocacional entusiasmada, hem vist que indicava el Concili Tarraconense, amb un canvi de mentalitat i amb un canvi de clima en les nostres comunitats eclesials. On hi hagi un testimoniatge coherent de vida cristiana i de santedat, allí l'Església tindrà les vocacions específiques que realment necessita.»

Actituds vocacionals de fons, comunitat cristiana oberta i peregrina, testimoniatge de vida cristiana i de santedat, són elements bàsics d'aquesta «cultura vocacional.».