23-J/17-A. Primer pas d'una realitat

Amb titulars de cròniques periodístiques i d'articles d'opinió faig la meva col·laboració setmanal, com si fos uns recerca d'hemeroteca, del dia de les eleccions i de quatre dies després. Confesso que ha estat un copiar i pegar, però el que s'ha escrit, escrit està.

23 de juliol: Espanya tria entre dos blocs. Feijóo aspira a no dependre d'Abascal i Sánchez confia en una enlairada de la coalició. La batalla de Vox i Sumar per la tercera plaça, l'altre dol clau de la jornada electoral. La disputa de l'hegemonia dels nacionalismes català i basc està en joc. En mans del senyor Víctor d'Hondt, jurista belga, que va inventar un mètode l'any 1878 i és el que s'aplica d'una manera peculiar a Espanya. Els dos blocs buscant el desempat. El vot per correu bat rècords. L'actual norma electoral seria més correcta denominar-la la llei Suárez (que sempre deia que les lleis han de reflectir el que cassa ja a la societat).

24 de juliol: Espanya atura l'ona Meloni. El PP guanya les eleccions per sota del previst i no pot sumar majoria amb Vox. El PSOE resisteix, frega el 32% i manté posicions amb el concurs de Sumar, Puigdemont pot bloquejar a Sánchez i portar el país a noves eleccions. Resultat: PP, 136 diputats; PSOE, 122; Vox, 33; Sumar, 31; ERC, 7; Junts, 7; ER Bildu, 6, PNV, 5; CC, 1; BNG 1 i UPN, 1. Feijóo invoca el seu dret de governar en minoria, però necessitaria l'abstenció del PSOE. El vot català a l'esquerra ha estat decisiu, el PSC (19 diputats) i Sumar (7 diputats) obtenen 26 dels 48 diputats; ERC i Junts, set cadascun; PP, sis i Vox sols dos diputats. Puigdemont té la clau. Al PP li esclata el 23-J. Sánchez arriscà amb els indults i la reforma del Codi Penal; és el que li ha permès aguantar. Catalunya és sanchista, Ferraz celebrà al ritme de Perra. Vox es desploma amb la pèrdua de 19 escons. El bloqueig podria significar la repetició electoral, com va passar el 2015 i el 2019. El PP té la majoria absoluta en el Senat, després d'arrasar en les dues Castelles. Sánchez es va saltar tots els consells segurs i aplicà el seu Manual de resistència. Catalunya, en el centre de l'equació, ha decidit aquestes eleccions i el PSC torna a ser el partit més votat. Vox perd força en els seus feus; Castilla y León, Murcia, Ceuta i Madrid. Espanya ha dit no a Feijóo i Vox, ha dit sí a una Espanya plural i diversa liderada per Pedro Sánchez . ERC es dessagna en vots i demana a Junts, que serà decisiva en la configuració dels pactes per a la investidura, un pacte per a condicionar un govern progressista. La CUP es queda fora del Congrés. Els populars catalans no tenen presència a Lleida i Girona.

25 de juliol. Catalonia is not Spain. El tòpic que Madrid i Barça representen valors diferents té una quota de raó després de les eleccions. La CEOE demana responsabilitat per a formar un govern estable i moderat. Formar govern requerirà pactes. El 23-J indica que certs arguments dels populars no sintonitzen amb el sentit majoritari. Correspon al PP intentar demanar suports i, si no aconsegueix, arribarà el torn del PSOE. La política espanyola està condemnada al bloqueig, tornarem a votar. Tornada al bipartidisme: El PP i el PSOE han estat, en conjunt, la força més votada quasi el 90% dels municipis.

26 de juliol. Feijóo demana pactes al PSOE perquè els partits d'Estat han guanyat. Aguirre critica al líder del PP i aposta per Ayuso mentre Aznar el defensa.

27 de juliol. L'empassa-la del duo Sánchez-Puigdemont. El Congrés tanca la legislatura amb la pròrroga de les mesures anticrisi. Arrimadas lamenta que les urnes aboquin a un Frankenstein amb perruca.

Tot plegat no és una ficció històrica, és una realitat. Després hi haurà una segona entrega amb el que s'ha escrit abans i després del dia D, el dijous 17 d'agost.