23-J/17-A. Segon pas d'una realitat (III)

Vull començar amb la frase «Madrid no és Espanya, ni Espanya és Madrid». Aquesta és la qüestió, la clau de les desavinences més que centenàries entre la capital del regne i tota la resta de l'estat espanyol, sigui sobretot catalana o basca. El primer pas va ser el 23 de juliol dia de les eleccions i el segon va ser l'elecció de la Taula del Congrés de Diputats, el dijous passat.

15 d'agost. El calendari postelectoral marca la majoria d'edat de la princesa Leonor. Correspon al/a president/a del Congrés prendre el jurament a la Princesa d'Astúries. Junts pressiona al PSOE i decidirà in extremis sobre la formació del Congrés: dues hores abans la direcció del partit decidirà el seu vot. Turull apel·la a «ser amos dels nostres silencis». El PP rebutja que el PNB presideixi el Congrés per mantenir el suport de Vox. El PSOE atrau a Sumar, EH Bildu i el BNG perquè el candidat a presidir la Cambra sigui socialista.

16 d'agost. La crisi de Vox no tapa a Feijóo. Coalició Canària insisteix en el seu eix amb el PNB i ofereix un pacte d'estabilitat. Sánchez promou a Armengol per atraure a Junts i calmar a ERC.

17 d'agost. Taula del Congrés amb suspens. Diverses formacions escuren fins al darrer minut per a decidir el signe de la Cambra Baixa, Esquerra i Junts competeixen pel rèdit dels seus silencis. Puigdemont reclama «fets comprovables» a Sánchez. El PP manté que el seu líder compta amb 171 ó 172 vots, mentre que Sánchez sols té Sumar y Bildu. Sánchez proclama «És l'hora de la democràcia parlamentària». Sumar col·loca la resolució del conflicte català com a prioritat i exigeix diàleg. Les línies que fixa el PSOE són: «construir convivència, superant conflictes que esquinçaran a la nostra societat». La Taula penja d'un fil, amb rivalitat entre ERC i Junts. Les negociacions condueixen a una estrena agònica del Parlament. Sánchez intenta seduir Junts amb el compromís de promoure el català. El PP ha proposat Cuca Gamarra com a candidata a presidir el Congrés. Feijóo reivindica el seu deure de governar davant a un govern destructiu. Sánchez deslliga la seva investidura d'un possible fracàs en la Mesa del Congrés.

18 d'agost. El PSOE abasta la presidència del Congrés. Junts accedeix a un diàleg, que ERC fa ja tres anys que practica. Atrapats en el relat nacionalista. El pacte en el Congrés és un miratge; arriba una legislatura tortuosa i previsiblement breu. Junts peça clau per Sánchez, en la seva primera prova parlamentària; aquests vots són indicatius, però no li garanteixen la investidura. Tres minuts d'infart per un pacte: entre les 8.15 h. i les 8.18 h., el PSOE lligà els vots d'Esquerra i Junts per a la constitució de la Mesa del Congrés. JxCat apunta al paper de José Luis Rodríguez Zapatero com a modulador. La majoria en la Taula apropa a Sánchez com únic candidat a la investidura. Page parla d'una «legislatura amb comandament a distància» en mans de Puigdemont. Sumar celebra el pacte amb Junts i ERC i veu a Núñez Feijóo «més sol que mai». El PNB diu ser «optimista, però mesurat» davant el desenvolupament de la legislatura. Abascal, «perplex» per no estar en la Mesa, encara que reconeix que no hi havia pacte. El Congrés de totes les llengües. La majoria en la Taula apropa a Sánchez com únic candidat a la investidura. Ferraz celebra la decisió del PP de no entregar una vicepresidència a Vox. Armengol, la presidenta del Congrés, defensora de l'Espanya plural. La lluita entre els nacionalismes català i espanyol és una batalla de desconfiances. El PSOE pacta amb Junts i ERC impulsar l'ús de les llengües cooficials en la UE i en el Congrés i la desjudicialització per a posar fi a la repressió relacionada amb l'1-0. Sánchez aplana la seva investidura amb l'elecció d'Armengol, feminista i amb un caràcter dialogant.

19 d'agost. El Rei obre el dilluns la ronda de consultes per a la investidura. Cap possible candidat té avui els suports necessaris. ERC assegura que sense amnistia no hi haurà president. Dirigents del PP es mostren partidaris que Feijóo afronti un procés d'investidura. El partit d'Abascal consisteix en el fet que la prioritat és evitar un govern de Sánchez.

20 d'agost. Feijóo insisteix a presentar-se a la investidura malgrat la manca de suports; no vol patir la síndrome Arrimadas i després de llimar asprors amb Vox, que blasma als populars la seva «supèrbia». Vox avisa que no hi ha «vots a canvi d'ofenses» i manifesta als populars que són l'únic soci fiable. El Rei inicia el dilluns les consultes. Sense quatre partits: ERC, Junts, Bildu i BNG. Puigdemont nega haver «tornat al corral». Aragonès pronostica una negociació lenta. El PP, la dreta necessària, hauria de donar suport a mesures que alleugerin les ferides del procés.

Encara falten dies decisius fins que toquem campanes i tinguem president del govern. Hi ha molts serrells per lligar. Però el camí ja està traçat i sols resta esperar i confiar que tot arribi a bon termini, que òbviament no ha de ser a gust de tothom. Celebrar abans d'hora i repartir-se el que no es té no és aconsellable mai. Veure i preveure el que pot passar, espantant a l'auditori, fa que la por aparegui a la pell dels ciutadans. I després passa el que passa. Amén.