Mare i fill

Els dies 27 i 28 d'agost celebrem la festa de dos sants molt connectats entre ells per ser mare i fill: santa Mònica i sant Agustí.

Coneixem les dades biogràfiques de Mònica d'Hipona pel testimoni escrit del seu fill, principalment en les Confessions i el Diàleg. Nascuda a Tagaste, l'actual Algèria, cap a l'any 331 dC en una família de posició econòmica benestant, on va rebre una educació cristiana, desitjava dedicar-se a la vida de pregària i de solitud, però els seus pares van disposar que contragués matrimoni amb Patrici, pagà que treballava com a empleat del municipi i que la va fer patir molt, sobretot pel seu geni terrible i la seva afició al joc i a les dones. Ella va saber tractar-lo amb dolcesa, sense perdre la calma i afinant el tacte fins a aconseguir un canvi de conducta. Patrici va morir cap a l'any 371, convertit al cristianisme, i això va ser una alegria per a Mònica.

Però la seva principal preocupació era el primer dels seus tres fills, Agustí, que va néixer l'any 354 i va ser inscrit de seguida en el catecumenat, però no va rebre el sagrament del baptisme, ja que el costum vigent era esperar a la majoria d'edat.

Mònica va haver d'afrontar diverses dificultats en relació amb el seu fill gran a causa del seu caràcter impulsiu, com ho va ser la joventut tumultuosa que el va portar a involucrar-se en comportaments morals que preocupaven la seva mare. Per altra banda, va mostrar una resistència inicial al cristianisme perquè es va deixar influenciar per filosofies i corrents de pensament que contradeien els principis cristians. Tampoc li va agradar que viatgés a Itàlia per motius acadèmics i professionals, ja que la distància impedia la presència física per guiar i aconsellar personalment el seu fill. Com a mare cristiana, Mònica vivia amb preocupació l'interrogant per la felicitat eterna del seu fill.

Malgrat les dificultats, santa Mònica no va perdre mai l'esperança i va continuar pregant, plorant i treballant per la conversió d'Agustí. En aquest procés van jugar un paper important la pregària constant, l'exemple de vida que va procurar mostrar sempre, els consells i l'orientació que va donar sempre que va poder i la influència d'altres cristians, com el bisbe Ambròs de Milà, que va ser una figura clau en la conversió d'Agustí i el va ajudar a superar les barreres i resistències que tenia cap a la fe cristiana.

Una vegada convertit i batejat, mare i fill van decidir tornar a la seva pàtria, però Déu va disposar les coses d'una altra manera i Mònica va morir a Ostia l'any 387, quan tenia cinquanta-sis anys, amb la plena sensació d'haver complert el seu encàrrec. Així ho va comentar al seu fill poc abans d'aquell moment: «Només hi havia un motiu pel qual volia quedar-me una mica més en aquesta vida: veure't com un cristià catòlic, abans de morir» (Conf. 9,25).

Aquesta doble celebració hauria d'animar a totes les persones creients que amassen en el seu interior preocupacions diàries similars a les de santa Mònica pels diversos problemes que poden sorgir en la família. Ens hauria d'animar a ser pacients i a mantenir-nos en pau i a considerar que Déu pot més. També ens podria recordar la necessitat d'anar per davant amb l'exemple, l'alegria, la pietat i el consell. Igualment ens mostra que les llàgrimes poden arribar a ser joies d'amor i de bondat. El papa Francesc té devoció per aquesta santa. Segons ha revelat el prior de l'Orde de Sant Agustí, P. Alejandro Moral, acudeix amb freqüència a pregar discretament davant les restes de la santa a l'església de Sant Agustí, al centre de Roma. El 27 d'agost de 2018 aconsellava en un tuit: «Estimades mares: com santa Mònica, no us desanimeu mai; pregueu incansablement pels vostres fills».