Rubiales, de què vas? Què has fet?

Tenia previst parlar de la Regió Metropolitana, del hub 'La Savinosa', del llibre 'Defensa de Gaudí·, del Nàstic... Però l'allau Rubiales em sobrepassa. I torno, com els meus dos darrers articles a fer copiar i pegar els titulars d'articles, editorials i opinions dels mitjans de comunicació de la darrera setmana. Del nostre entorn més immediat, perquè la premsa estrangera també s'ha fet ressò. I molt.

Diumenge, 20 d'agost. El somni de totes. El món és seu. Sortiu al camp i fruïu. La glòria també passa per a les banquetes. Aquestes jugadores són un orgull per a tots.

Dilluns, 21 d'agost. Campiones. El món als seus peus. Tarragona vibra amb la victòria de la selecció femenina i gaudeix del triomf de les seves heroïnes. Les noies eternes. Vint-i-quatre reines. El Palau d'Esports anima 'La Roja'. El full de ruta d'una Espanya per a la història. Cap a una nova era. Immenses. Aixequin-se'n i aplaudeixin. La consagració d'Aitana. «L'heu embolicat molt grossa». Un èxit viscut amb passió popular. «Avui hi ha 75.000 persones posades dempeus».

Dimarts, 22 d'agost. Madrid es bolca i rendeix homenatge a les campiones del món. Un abans i un després imparable. Que no els robin aquest èxit, guanyat a pols per les futbolistes, dins i fora del camp. De l'èxtasi a la pèrdua (òbit del pare d'Olga Carmona). Rubiales es disculpa per fer front a una onada de crítiques. El protocol de la RFEF considera inacceptable «apetonar a la força». Quina de les dues Espanyes és campiona del món. «No estem per a 'gilipolleces'. No en 2023»

Dimecres, 23 d'agost. Màxima pressió sobre Rubiales després de la reprimenda de Sánchez. Rubiales contra les cordes. Sánchez veu «insuficients» les disculpes del president de la RFEF. Fang permanent fins als genolls. En el CSD les actituds de Rubiales provoquen enuig i rebuf. Un gran pas endavant.

Dijous, 24 d'agost. «Dimiteixi, per pagerol». Jenni Hermoso no calla. La classe política, el CSD i l'AFE volen el cessament quant abans de Rubiales. El seu poder deriva del masclisme en el futbol i de l'augment d'ingressos de la Federació. Sobreviure a un escàndol global. «No pot seguir un minut més»

Divendres, 25 d'agost. Rubiales prepara la seva dimissió per fer-pública al llarg del dia. Luis Rubiales llença la tovallola. La FIFA ha obert un expedient sancionador, té quatre denúncies interposades i la manca de suports, aboquen a Rubiales a dimitir. La inexcusable dimissió de Rubiales. Se'n va avui. Diu que presentarà la seva dimissió en l'assemblea, es dona per vençut i vol dimitir en l'Assemblea». La RFEF deurà convocar eleccions.

Dissabte, 26 d'agost. El Govern obre el tràmit per inhabilitar el cap de la RFEF, després del seu enroc. Rubiales parla de «fals feminisme» i de petó consentit. Hermoso desmenteix al mandatari, assegura que es va «sentir víctima d'una agressió i la RFEF m'ha pressionat de moltes maneres». Les campiones es neguen a jugar amb la selecció si no hi ha dimissions. Rubiales ens fa millors. «Ni ètica ni transparent», la RFEF. «No dimiteix. S'atrinxera». La vergonya s'anomena Rubiales. «No hi ha posició de domini». «Això ha de ser el 'MeToo del futbol espanyol. «Les futbolistes mereixen altri cosa». Posició tíbia del Barça; ja «va demanar disculpes». «S'ha acabat», Rubiales; «Diré una cosa, No dimitiré» (cinc vegades) Les jugadores fan pinya, trenquen el silenci i exigeixen la seva sortida. La resistència inútil de Rubiales. «De (encara) president a Messies de la llibertat». El discurs de Rubiales: manual de mascle acorralat. «L'udol. El discurs és un bon exemple de la resposta misògina, victimista i organitzada al moviment feminista». «Sempre robant. Eres un crak, un 'piquito'?» Sorpresa mundial. El triomf de les 15 (internacionals que renunciaren anar al mundial)

Diumenge, 27 d'agost. La FIFA s'avança al Govern i suspèn 90 dies a Rubiales de tota activitat futbolística. Desbandada en l'equip de l'entrenador Vilda. La FIFA dona el puntilló a Rubiales. De la Fuente i Vilda el censuren ara. Suspès un partit que Rubiales devia jugar a Motril. La dimissió en bloc del cos tècnic de la selecció femenina augmenta la pressió. Les campiones tornen a guanyar. Fins Vilda es desmarca, ara. El Barça reacciona tard i sense la suficient contundència. El Madrid també s'ha col·locat de perfil en un assumpte que els exigia una resposta contundent. Fora del futbol es genera un moviment de cansament amb els abusos de poder. Rubiales, secundat per l'assemblea, desafia a la societat. Un escàndol que ofereix una mala imatge d'Espanya als EUA i a tot el món. «Ara s'entén la lògica amb la qual es va represaliar les jugadores que demanaven la dimissió de Vilda». El clientelisme per sistema. «La FIFA ens reforça». La RFEF retira un comunicat contra Hermoso.

Què hauria passat si Espanya no hagués guanyat el Campionat del món de futbol femení? Ens hauríem estalviat aquesta setmana teatral, esperpèntica i que ha reflectit el que passa a la Reial Federació Espanyola de Futbol, valguem deu! Rubiales és/era el president, però tothom va veure la quantitat de palmers que omplien la sala. Vas voler «morir, matant». La cacera t'ha caçat. Víctima, assassinat social?, per què? En resum, Rubiales, de què vas? Millor dit, què has fet?