Domènech i Montaner, més que un personatge

Tot el mes de setembre al Pati Jaume I, a la plaça de la Font tarraconense, podem veure l'exposició Domènech i Montaner. Patrimoni mundial. A la recerca de l'art nacional perdut'. Francesc Guàrdia Vial, va escriure l'any 1924 sobre DiM.: «Son amor a l'arquitectura i a Catalunya el porta a estudiar tot allò que podia demostrar la importància d'aquella a les diferents èpoques. Es proposà ser un Viollet de l'art català i, amb aquesta fi, destinava totes les estones lliures a anar pels pobles on quedaven restes de monuments arquitectònics d'altres temps, aixecant plànols, fent croquis, traient vistes i furgant a les sagristies a la recerca de notícies que poguessin interessar. Cents i cents de paperetes, proves i dibuixos, proven aquest treball de benedictí fet per en Domènech i que constitueix una veritable riquesa per a qui sàpiga treure'n profit». Aquest escrit correspon al text del plafó en el qual figuren els crèdits d'aquest esdeveniment cultural., organitzat per la Generalitat, amb el suport de Canet de Mar i el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, sent comissaris els historiadors Carles Sáiz i Gemma Marti, que juntament amb Xavier Mas, són els autors dels textos.

L'exposició que és itinerant, consta de 18 plafons organitzats amb sis temes que ens permetran conèixer aquest arquitecte, que també va ser historiador i polític. Vols fer amb mi aquest passeig domenequià?

1. LA RENAIXENÇA I L'EXCURSIONISME. La descoberta del país. DiM era un home forjat ideològicament dins aquest moviment i estava vinculat a l'Associació Catalanista d'excursions científiques i a l'Asociación de Arquitectos de Cataluña, entitats desde les qual es fomenta la redescoberta del patrimoni medieval.

2. LA TARRACONENSIS. Les arrels del territori. Tarraco, capital de la Hipania citerior i Barcino, punt comercial i productiu eren ciutats amb categoria de colònia de la Tarraconensis. DiM es va interessar per l'arquitectura clàssica i coneixia força bé el patrimoni romà. Fotos de l'aqüeducte de les Ferreres i de l'Amfiteatre, Monestir de Poblet, Arc de Berà i dibuixos en perspectiva de la Tarragona romana i de la Vil·la romana de Centcelles.

3. EL ROMÀNIC. Els orígens de la nació. DiM a inicis del segle XX escriu una història de l'art romànic català. Des de 1901 professors i alumnes visiten regularment Poblet, les Seus de Tarragona i Tortosa, les esglésies de Terrassa, la Seu Vella de Lleida i la Catedral de Girona. El 1904 l'arquitecte viatja per l'Alt Urgell, la Cerdanya, els Pallars, la Noguera i l'Alta Ribagorça. A més de l'arquitectura, s'interessa per les seves pintures murals.

4. EL GÒTIC. La llum de la corona catalana. DiM, l'any 1882 amb els reusencs Eduard Toda i Pau Font de Rubinat van passejar per la Conca de Barberà, i sobretot per Poblet amb els seus alumnes de l'Escola d'Arquitectura fent treballs de camp. Fotos històriques i recents del monestir benedictí.

5. EN BUSCA D'UNA ARQUITECTURA NACIONAL. L'eclecticisme del nou art. L'any 1878 Domènech publica l'article «En busca d'una arquitectura nacional» que ha estat un referent per molts historiadors de l'historicisme que critica, i el seu pas a l'eclecticisme.

6. L'HOSPITAL DE SANT PAU I EL PALAU DE LA MÚSICA. Domènech recull en aquest projecte, que va tenir en l'Institut Pere Mata reusenc el seu precedent a base de pavellons aïllats, els darrers avenços en l'arquitectura hospitalària europea i s'inscriu en les tècniques higienista més avançades. Respecte al Palau de la Música Catalana adapta el projecte a un solar estret i irregular, aplicant amb excel·lència les lleis d'acústica.

Aquest any DiM. s'han organitzat molts actes arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona, Reus i Canet de Mar. Ara tenim l'oportunitat d'aproximar-nos a la biografia d'un personatge ínclit i força influent, no sols a Catalunya. Crec que a més de veure i recordar el magnífic llegat arquitectònic pels carrers, passejos i avingudes de les nostres ciutats, no te'n penediràs d'anar a la recerca d'un vessant força desconegut d'un arquitecte, que és més que un personatge.