La desconfiança política

La provisionalitat que tenim després de la consulta electoral recent, ens aboca, de manera directa, a un marc on el valor de les promeses i els compromisos queden aparcats en funció de discursos teledirigits, que sembla que l'únic que venen és el posicionament ideològic per damunt de qualsevol altra alternativa de pragmatisme objectiu.

És a dir, hem passat d'un debat partidista, amb propostes que ens afecten en els diferents marcs de supervivència social, a un discurs únic, on tot se centra a ser progressista o no, de dretes o esquerres, o fins i tot, lliure o no; sembla que tot això, a més, es fa abandonant els compromisos assolits en campanya electoral respecte a moltes altres variables de la nostra supervivència.

Fins i tot sembla que tot queda «fiat» a la pura retòrica dels portaveus, d'uns i altres, que venen el seu producte amb desqualificacions de tota mena, endinsant-nos en un marc de manipulació, on tot val.

És cert que, en la dinàmica de la cosa pública i també en la privada, tots són plens de contradiccions, canvis d'opinió, mutacions personals, etc., però sembla perillós que aquesta manera de fer es consolidi, perquè pot suposar el primer pas cap a una divisió social irreconciliable, com he dit en altres escrits, es pot passar «d'adversaris polítics» a «enemics personals», com preludi d'una societat en «explosió».

Posar en dubte legitimitats per part de tots els implicats, crec que és una manera de fer allunyada del mateix model democràtic en si, i que comportarà conseqüències de difícil reconducció, per tant, no estaria de més reflexionar al respecte, si encara és possible, per buscar camins d'entesa mínims en els grans projectes de futur.

Els riscos de continuar per la ruta que defineixo, té greus conseqüències que ens afectaran en la nostra quotidianitat i que ens poden treure d'un «marc de confort», on hem estat establerts els darrers 40 anys.

No crec que els líders de tots els partits es puguin permetre creure que ells sols són la solució als problemes i que les seves receptes són les úniques vàlides, perquè saben que això no és així, una altra cosa és que la discussió pública ens pugui portar a acceptar determinats missatges en funció de descartar altres opcions d'entrada.

És evident que el descrèdit públic és un fet que assumim com societat, una altra cosa és si no valdria la pena reconduir la situació en un exercici d'humilitat desitjable en punts d'interès general que no es poden aparcar; en cap cas pot ser vàlid pensar, com societat, que «la paraula no val res», i que tant la veritat sempre és relativa, independentment de qui la publicita.