Tarragonins davant la ciutat, mirant-la sense dir ni un mot

Quan la xafogor capturava la ciutat i l'oreig era irrespirable arribà un nou alcalde a Tarragona portant-nos un caire de resolució, ironia i audàcia. Pot ser el camí d'aquest article algú el trobarà moralitzant per a ell, cosa que no em plauria. Doncs les seves accions pot ser que finalment, o abans, l'enlairen o ensorren.

Durant un temps de la meva llarga vida vaig acaparar políticament un feixuc rebost de quinze anys d'experiència. Més que ningú de l'actual Ajuntament. Per això i perquè és la meva Tarragona, que estimo perquè sí, i per copioses coses, com ser –ho vaig dir al meu discurs al Parlament de Catalunya– la que millor custòdia i comparteix la seva bellesa amb la placidesa important del tresor del món antic. Afegint que de bat a bat i abans que tot, tant com a regidor de l'Ajuntament i diputat al Parlament, per a mi sempre han estat, per aquest ordre de prioritat: Tarragona, Catalunya, la seva gent, la seva llengua, la seva cultura, i després el partit polític. Crec doncs tenir-ne prou, jove alcalde, encara que només et conec per les fotos i les promeses. Vull dir-te a cau d'orella, que vas sortir-te'n prou bé en la gran empenta d'entrada personalitzada de fotos i aplicada com filosofia d'anunci. I obertament afegir-te que ideològicament estic tan lluny de la teva ideologia, si la tens, com de més enllà de l'univers conegut. Però desitjo que te-n surtis bé.

T'oferiré consells i bones idees, si les vols, amb l'objecte que les teves propostes estiguin encertades, caure-hi bé als ciutadans i a l'oposició. Això no obstant, cal que sàpigues que sense ser ossos durs de rosegar, els tarragonins no podem perdre quatre anys. Així que, anem per feina.

Pel que he llegit, dels cent dies de gràcia, entre poc i massa has fet prou reunions i justetes accions. Però home, així a cop d'ull, abans l'intent d'adjudicar milions cap aquí o allà havies d'haver recordat, com a exregidor de l'oposició, la complicada supervivència econòmica de la ciutat. Potser calia adonar-te'n abans de desembarcar desenfrenat fotent-nos un ensurt a tothom amb el titular que Tarragona faria fallida? I a tot seguit, cametes ajudeu-me, caure-hi a la solució senzilla i ràpida de fer diners esglaiant amb l'augment d'un 20% l'IBI?.

Bé, vinga va, una de freda i una de calenta amb recomanacions: Tal com llevat d'error o omissió alguns recordem escoltar, la nostra ciutat era neta, i els seus voltants terra de les plantes odorants, espígol, romaní, fonoll i no hi ha dubte, gaudia d'altres virtuts. Em dol dir que ara és bruta i tèrbola. Què volem? Doncs que l'alcalde les ha de reconquerir. Potser ara té utilitat el meu somni d'anit: Tarragonins davant la ciutat, mirant-la sense dir ni un mot com una melodia que l'alcalde ha d'escoltar i forjar-la fora del despatx. Entendre-la com a una música divina i fer-los gaudir d'ella cada matí i cada vesprada com un regal dels Déus. Malgrat saber tots que això fora com polir-la com un diamant i aterren, conscients que la melodia porta la lletra petita de l'argument, que l'obliga a treballar de valent. Que s'han de tocar moltes tecles. Que hi ha molts punts febles. Que els dies de pau d'un alcalde són escassos. Que amb propostes pràctiques cal cuidar la dialèctica i la prudència. Que tot i tenint raó anirà millor sabem que no és com aquell que requerint que li donin la raó, no sap que si la demana és que no la tenia.

Despertant-me a trenc d'alba, ara jove alcalde, no se me n'anava del cap que a correcuita vas desplegar una estratègia de seducció: una Rambla al carrer del Mar. Tens raó, li manca millorar les façanes i locals, i amb l'ampliació de quatre metres que ens cedirà la Renfe –en realitat hem de creure'ns la promesa verbal d'una ministra i directora d'ADIF (Renfe), que no saben si ho seran, d'un govern Central en funciones? I si per sort, el si és sí i ho compleixen es reduirà, com sempre, a menys de la meitat de tot el llarg o de l'ample del carrer? – vull entendre que a tot el llarg resultaria un carrer mitjà. Estaria bé amb arbrat, perquè li manca ombra i si és de vianants calen seients per a admirar el paisatge esplendent d'un de descampat ferroviari. Clar que afegint-li el tramvia que dius i per l'amplada podíem dir-li Rambleta de Mar i fora la tercera Rambla que no és rambla.

Alcalde, Tarragona és una fruita madura i esplendent i s'ha de treballar perquè continuï sent-ho aviat. Dic això per gust de l'art, les paraules fosques són per prevenir-te. Pensa-t'ho bé de perdons públics per errades a Tarragona no n'hi haurà gaires més. Cal no cedir a confuses probabilitats gairebé sabents de la possibilitat que el seu futur sigui fum. De tota la resta potser millor que no gosis atansar-te massa als «grans desil·lusionats»: Savinosa, Tabacalera, pàrquing Jaume I, tota la rambla Nova i el Banc d'Espanya (conec tècnicament l'edifici, demanaven una factible biblioteca i ja la gaudiríem). D'obres, a cop dull un consell, continua amb les de mig calibre i d'animació confortable com Cañellas, López Peláez i Ixart. Al mateix temps que espolsis poder i ostentació inútil escolta els tarragonins, la cosa va de veres, planteja't nous reptes culturals i socials factibles. Sigues curós en els espais que vivim, engega el Pam a Pam de neteja que has promès però a tota la ciutat, no a fragments anyals. Saneja, repara i recobra el desgast dels carrers, voreres i allunya els coloms cagaires. Creu-me, els quatre anys de mandat són lents d'execució i ràpids de passar i si no em vols creure, deixa almenys que et faci una sol·licitació: compleix allò que vas dir: «No us fallaré».