Què s'ha cregut aquesta gent?

Mai havia vist a Mixeta tan enfurismada. Treia foc pels queixals. La Boni i la Kedi se la miraven espaordides, mentre feien senyals d'assentiment amb els seus caparrons. En veure'm va assenyalar un diari d'informació econòmica i... Sí, no s'estranyin, si adopten un mixo/a dels que acullen a l'associació Bigotis de Pica o a qualsevol altra entitat similar, comprovaran la intel·ligència d'aquests éssers peluts i entranyables. Bé, anava un servidor a preguntar què passava quan Mixeta, amb la seva poteta, em va indicar un titular: «L'OCDE veu insuficient la reforma de les pensions i aconsella revisar les prestacions». Després me'n va mostrar un altre: «La directora del Fons Monetari Internacional aconsella augmentar l'IVA i revisar les pensions a la baixa», per apuntar-ne posteriorment un altre que informava que una colla de bancs havien assolit els majors beneficis de la seva història.

«Què s'ha cregut aquesta gent? –exclamà amb un miol d'indignació– Augmentar l'IVA ...? I amb això volen fer abaixar els preus? Així es frena la inflació? Allargar la vida laboral...? I volen que els joves tinguin feina? Retallar les pensions...? És clar, volen que la gent gran es mori i no calgui ni tan sols retallar-les. Oh! I que me'n dius d'aquests beneficis bancaris assolits escanyant la gent amb les hipoteques d'interès variable? Ara presumeixen de beneficis històrics. Si ara tenen beneficis, que tornin el rescat que se'ls va fer en el seu dia, que han d'estar a les verdes i les madures, que ja n'hi ha prou que totes les garrotades vagin a parar a les costelles de la ciutadania! No, si encara resultarà que la culpa és vostra per viure més anys! A veure, aquests saberuts i saberudes, que em diguin com es pot crear treball per als joves si la gent s'ha de jubilar més tard!».

«I què faries tu?», vaig gosar interrompre el seu discurs.

«Començaria per nacionalitzar la banca... I ja em podeu dir comunista o feixista, que en això coincideixen els dos sistemes i si això et sembla massa fort, que paguin el que pertoca en relació amb els seus beneficis. Després, suprimiria aquest embalum de burocràcia corrupta europea, que dessagna tot els països. Enviaria a l'atur (sense retribució, naturalment) a la senyora Úrsula von der Layen i al senyor José Borrell, prototips de funcionaris ineptes. A continuació retallaria... Sí, ho has sentit bé, retallaria els sous indecents de la major part dels membres dels Consells d'administració d'empreses que, per quadrar els números, fan fora milers de treballadors. Sabies, per exemple, que una famosa multinacional de telefonia mòbil finlandesa posarà catorze mil treballadors al carrer per què no tenen prou benefici... I fixa't que he dit no tenen prou benefici, que no és el mateix que tenir pèrdues. I, escolteu-me, les pensions no es toquen. Només faltaria que després d'anys i panys de treballs i esforços els nostres avis haguessin d'anar fent forats al cinturó.»

La Boni, la Kedi i un servidor estàvem preocupats per l'estat d'excitació de Mixeta i pensàvem que tot d'una se li acabaria alguna de les seves set vides. El míting, però, va prosseguir.

«I això ho aplicaria a escala local... Heu vist quin fàstic fa l'entrada a Tarragona per la plaça Imperial Tàrraco? El senyor Viñuales, en lloc d'apujar l'IBI i la brossa, faria millor obligant al BBVA a endreçar l'edifici, deixat i fastigós, on fa anys no es fa res, que hi té en aquesta plaça. I que no em digui que no sabia com estaven les arques municipals, que bé que va estar uns anys a l'Ajuntament... O és que... Callo. I què me'n dius de l'afer del pàrquing intel·ligent? Arxivat, i aquí pau i allà glòria! Una forma de reduir el dèficit d'una ciutat o d'un país seria també acabar amb la impunitat dels polítics en la seva gestió. Oi que a un director d'una empresa, si no compleix el que se li demana, se'l fa fora? I, si cal, se'l fica a la presó... Però callo, perquè la diria massa grossa!»

I la Boni, la Kedi i un servidor vam sospirar alleujats.