Som Església diocesana

Benvolgudes i benvolguts, cada tardor, cada Església diocesana posa en valor la seva pròpia essència obrint a la societat el que és, el que fa i el que gestiona. Això és la Jornada de Germanor per al sosteniment de l'Església catòlica. La fe, certament, la mostrem en cada moment de la vida personal i comunitària, en cada acció que fem sentint-nos que seguim decididament Jesús, en cada persona ajudada, en cada angoixa escoltada i en cada somriure assolit. En aquesta Jornada de la Diòcesi, que és com també podem anomenar aquest dia, tot això que us he dit ho mostrem especialment contents i orgullosos de les nostres comunitats, de la fe que celebrem, de l'esperança que escampem i de la caritat que compartim.

Estem vivint en temps socialment convulsos, estem intuint que tenim al davant un futur incert, nedem entre valors líquids que apareixen i desapareixen amb massa facilitat, i en aquests temps no podem deixar-nos endur ni pel que fan els altres ni pel que s'ha fet sempre sense tenir la iniciativa, sense exercir la valentia i sense fer o implicar-nos en les propostes. Ens podem equivocar, clar! I acceptarem les ferides que són fruit de l'acció i del treball, de les iniciatives i de la valentia, però no defallirem en cap moment. I ara, avui mateix, és una nova oportunitat perquè l'Església de Tarragona es mostri tal i com és, amb transparència. No ens ha estat fàcil històricament fer-ho, però ens és una necessitat, ens ha de ser una necessitat per poder dir en veu alta la nostra pertinença a aquesta Església. Per això avui, aquests dies, us expliquem el que fem i, sobretot com ho fem. I d'això n'estem contents malgrat, com deia abans, siguin temps que conviden a retirar-se, a tancar-se a casa o a refugiar-se en l'escalf de la comunitat de sempre. El papa Francesc ha dit fins a la sacietat que prefereix una Església ferida que tancada.

Hem d'enorgullir-nos de servar els valors cristians en una societat bimil·lenària nascuda cristiana, però que navega acceptant qualsevol proposta fútil i desassenyada només pel fet que és nova. I no ens ha de fer por, no hem de tenir recança de dir que som gent cristiana, que som persones catòliques que creiem en el Déu que és Pare i que ens va ser mostrat per Jesús de Natzaret, humà com nosaltres. La societat ha progressat recolzada en els valors cristians i nosaltres estem convençuts que «aquesta és la nostra fe, aquesta és la fe de l'Església que ens gloriem de professar en Crist Jesús Senyor nostre».

I per tot plegat, hem d'implicar-nos-hi, sempre d'acord amb les nostres capacitats, sempre d'acord amb la nostra vocació, sempre d'acord amb la nostra disponibilitat. Implicar-nos en l'Església que peregrina a Tarragona vol dir posar-nos al servei del Regne sense dubtes, sense condicions i sense vergonyes i no fer cas al missatge recurrent que ens diu que ser una persona religiosa no està bé, i cristiana encara menys.

Ben vostre.