De mòbils i altres històries

Inicio aquesta col.laboració setmanal escrivint sobre una qüestió de gran actualitat i que fa molts anys m'acompanya en la meva carrera professional. He pensat que el meu primer escrit havia de ser especial i, perquè no,una mica fetitx, per això m'he decidit pel debat sobre la presència dels mobils a les aules.

Aquest debat no és pas nou, com tampoc ho és aquell que qüestiona l'educació digital i la presència de la tecnologia als centres educatius. Sentim parlar sovint de riscos però poc d'oportunitats, llegim als mitjans titulars negatius, pocs de positius, i clarament existeixen amenaces que generen preocupació, sobretot a les famílies: dependència, manca d'atenció, pèrdua d'habilitats, aïllament... Com a contrapunt voldria destacar algunes de les seves bondats, avalades per la recerca i institucions internacionals com la UNESCO o la Societat Americana de Pediatria que no son favorables a la prohibició, però si a la regulació del seu ús: l'adquisició de la competència digital, una competència clau del S.XXI, les oportunitats d'aprenentatge de la tecnologia mòbil, el desenvolupament de noves habilitats, la personalització, l'estímul cognitiu en etapes primerenques...

Deia John Dewey a inicis del segle XX: «L'educació és la vida; l'escola és la societat», treure els mòbils de les aules potser no és la millor solució, fomentar el seu ús educatiu, difondre casos d'èxit, promoure accions de conscienciació i sensibilització per a joves i famílies, potser si. En parlarem mes.