La visita pastoral

Benvolgudes i benvolguts, des de fa un parell de setmanes he començat a fer la visita pastoral. Més enllà de les històries i les anècdotes eclesials que hi ha al seu voltant, la veritat és que es tracta d'un moment fort de la vida de l'Església diocesana. Fort i alhora important, com ho és també per a mi, com a bisbe. Certament que en l'era de les comunicacions instantànies, de la informació a l'instant i de la superació de les distàncies, pot ser que s'hagi diluït una mica la força comunitària de la visita pastoral. Abans sí que era una aventura i un fet extraordinari el desplaçament del bisbe amunt i avall per visitar tots els racons, les realitats i, sobretot, totes les persones de la diòcesi, perquè era, i encara és, la visita del pastor, del successor dels Apòstols. Però, com deia abans, la facilitat en les comunicacions viàries i en les telecomunicacions fan que sembli una acció d'allò més normal. Precisament per això voldria fer-vos arribar aquest diumenge la profunditat eclesial que aquesta visita suposa. Evidentment que la importància no li ve del fet que vingui el bisbe revestit d'autoritat a inspeccionar les parròquies, evidentment que no. Aquesta concepció pertany, sortosament, a les mentalitats antigues, les mateixes mentalitats que donaven autoritat infinita al rector o als clergues o càrrecs eclesials i s'oblidaven del fet que la responsabilitat compartida de tots els batejats ens venia donada precisament per aquest fet, el fet de ser persones batejades.

La visita pastoral és una oportunitat en ella mateixa per «reanimar les energies dels agents evangelitzadors, felicitar-los, animar-los i encoratjar-los; és l'ocasió per convidar el poble fidel a la renovació de la pròpia vida cristiana» (Directori per al ministeri pastoral dels bisbes, n. 220). I aquesta oportunitat que compartirem se centrarà en les trobades amb les comunitats del territori, amb les persones malaltes, amb els grups, associacions i moviments d'Església arrelats a cada lloc; en visitar les escoles, els locals de les Càritas parroquials, les ermites i els llocs singulars de la vida cristiana del nostre territori. En una paraula, serà el moment de conèixer cada batec de la comunitat cristiana.

I també serà l'ocasió de trobar-se compartint una sessió de catequesi, de celebrar junts els sagraments, de compartir la Taula del Senyor en l'Eucaristia, de pregar per les necessitats del món. I, encara, serà l'oportunitat de conèixer-nos, i fer-ho a casa vostra. M'agradaria que en acabar la visita, hagi pogut visitar tots els pobles i les parròquies del bisbat (les 201 parròquies). Per tot això la visita pastoral resseguirà l'arxidiòcesi atenent la nova divisió territorial, és a dir, per Unitats pastorals.

Perquè aquesta acció és apostòlica en el sentit més profund del que és la caritat pastoral, voldria recordar i fer meves les paraules que sant Pau va dir a Bernabé i que recull el llibre dels Fets dels Apòstols: «Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula de Senyor i vegem com estan» (Ac 15,36). Ens veiem aviat.