Quo Vadis Ajuntament de Tarragona? (I)

Vivim en una època d'incerteses que ens obliga a estar amatents als esdeveniments o successos que en qualsevol moment poden sorgir, siguin a nivell global o local. La prova de tot plegat la tenim en aquests últims quatre anys: pandèmia, guerra d'Ucraïna, inflació, canvi climàtic evident, el conflicte a l'Orient Mitjà de difícil previsió o la sequera extrema que patim, entre altres; o l'aiguat del dia de Santa Tecla del 2022, on va caldre fer obres d'urgència de més d'un milió d'euros.

Si al món incert al que vivim li sumem la perplexitat a l'hora de predir l'economia, un encert en la predicció és un èxit rotund per a la ciutat. Tot plegat no ha de ser excusa per no tenir clar cap a on es vol anar ni per no assolir els objectius. Cal agafar el timó ben fort, cal marcar un rumb clar i fixar uns objectius realistes coneixent els marges de maniobra prudents. El govern de Pau Ricomà ho tenia clar: reduir el deute de l'Ajuntament de Tarragona al més aviat possible i així ha estat. Es podia haver baixat més? Evidentment sí, però hauria suposat incrementar més la pressió fiscal a la ciutadania, deixar de fer inversions necessàries per a la ciutat i perdre les oportunitats de les subvencions Next Generation que impliquen que vagin acompanyades amb recursos propis.

En l'anterior mandat es va marcar un full de ruta econòmic ambiciós que es va veure desequilibrat i equilibrat cada dos per tres per les nombroses circumstàncies abans assenyalades. El pla de treball tenia un horitzó que s'allargava fins al 2027: arribar per sota del 60% del deute viu de la ciutat. Un objectiu possible.

Al 2019, el govern republicà va ser hereu d'un deute que superava el 102% del deute viu de l'Ajuntament i enguany es tancarà al 80%. Durant els 12 anys de mandat socialista, el deute de l'Ajuntament va créixer en 43 milions més. En els quatre anys de mandat de Ricomà, el vàrem reduir 24 milions d'euros, tot i les condicions adverses.

Però per què és crucial baixar el deute? Durant els dos primers decennis del segle XXI els tipus d'interès han estat molt baixos, hem de recordar que fins i tot s'havia arribat a pagar per tenir els diners al banc i, per tant, la temptació a endeutar-se estava servida. A més, la crisi del 2008 havia suposat una recessió, una davallada dels ingressos que va venir acompanyada de més endeutament. Així dons, és important baixar el deute perquè no serà etern que els tipus d'interès estiguin tan baixos i cal actuar. Hem de pensar que si abans es pagava 1M€ d'interessos, ara n'acabes pagant 4M€.

Recuperar la salut financera és necessària per evitar deixar a les futures generacions un deute de les inversions ja amortitzades en la nostra generació. Un fet que suposaria una estafa per als nostres fills. Com a exemple, els faries pagar un crèdit que s'ha demanat per comprar un cotxe de la Guàrdia Urbana que s'acabarà pagant quan ja faci temps que està desballestat.

Estar al capdavant de l'Ajuntament suposa mesurar bé els increments de pressió fiscal i sobretot gestionar els recursos. És imprescindible cercar ingressos i no carregar-ho tot a costelles de la ciutadania, s'han de cobrir totes les obligacions, racionalitzar la despesa i no es pot caure en despeses populistes. En definitiva, s'ha de ser un govern rigorós i seriós. Amb l'excés de deute atemptes contra la sobirania financera de la ciutat.