Persones-números-localització

En el dia a dia, rebem tot tipus de noves que ens parlen de la 'gent', com una qüestió asèptica inidentificada, més que mai en números de referència, per valorar, analitzar i concloure resultats que influeixen més del que se'ns podríem suposar en el nostre model de vigència personal.

A més, quan parlen de 'traspassos', ja siguin relacionats amb els enfrontaments bèl·lics, tant 'de moda' avui, o en accidents de trànsit, inclús amb la pròpia 'no arribada' d'immigrants, etc., ens hem acostumat a veure tot el que parlen com una qüestió més demogràfica que per una visió propera a la supervivència de les persones que es veuen integrades en el propi problema, que solament tenim en compte com 'dades a valorar'.

Malauradament l'evidència que esmento, la cosa, fins i tot, es pot complicar depenent on es produeixin els 'morts', doncs no és el mateix que ens parlin de milers de damnificats africans, que la pèrdua de conciutadans al primer món, en un exercici compartit de cinisme, que assumim, sense cap complex.

Conseqüència del que esmento es que depenent 'd'on i qui', la nostra lectura i la nostra consciència, és capaç d'adaptar-se al moment, en un marc, on a més, els mitjans de comunicació relativitzen tot, aparcant determinats debats en funció de l'interès de no sé qui. Les estadístiques que llegim, encara que sigui de passada, comporten evidències i resultats que afecten a col·lectius, amb noms i cognoms, que en la majoria d'ocasions son lluny dels que decidiran per ells, malgrat que el que es dictamini pot posar en perill la seva pròpia existència.

No tinc cap dubte que els 'números son necessaris' per fixar estratègies, en molts dels problemes que tenim plantejats com ciutadans globals, però també hauríem de ser conscients de que, perquè les dades numèriques es consolidin, son imprescindibles les persones, i és aquí on 'ens podem perdre' a l'hora de posar en pràctica les conclusions al respecte.

És complicat ordenar des de la lògica que esmento, quan a més el que priva és el pragmatisme sense límits, en una manera de fer general, on les diferencies personals son cada cop més evidents i sense límits, depenent dels diferents Estats que conformen el món. Podem lamentar la situació però és evident que els solucions son molt difícils d'implementar, doncs els conflictes d'interessos, en cap cas, poden 'quallar' plantejaments acceptats per una majoria realista.

És evident que poc tenen a veure les estratègies polítiques i socials de països com l'Índia o la Xina, respecte a Estats Europeus on, a més, els principis de la seva auto-governança no s'assemblen en res; per tant, el 'Sudoku' on estem instal·lats, té difícil solució, amb temptacions bèl·liques, auto-justificables per part d'uns front els altres, com solució final per reconduir-nos cap una nova viabilitat.

No sé cap on anirem en els propers anys, amb superpoblacions en determinats territoris, a les que no poden oferir cap esperança per un demà millor, i amb ciutadans plens de drets i poques obligacions, que el que volen és mantenir el seu 'status'.