Quedem els dilluns

Sortir al món per a entendre què està passant a casa meva. Tenir perspectiva i poder comparar per saber on som i on hem de voler anar. Com a orgullosa reusenca, ja vaig aprendre de petita que la meva ciutat ha estat rica i cosmopolita, i de retruc les viles circumdants o gràcies també a elles, quan ha mirat enfora i pensat en color. Tantes gestes del XVIII i XIX que no repetiré. I no cal retrocedir segles, fa només cinquanta anys érem pioners i una potència mundial en més d'un sector econòmic. No fa pas tant que aspiràvem a ser rellevants i ho procuràvem.

Un gran indicador de tal afany és haver creat des de 1813 centenars de capçaleres dedicades a formar i informar. D'aquí que pensés en Mèxic per batejar aquest espai, un dels llocs més perillosos del planeta per exercir el periodisme on molts professionals, amb un coratge desconegut per a la majoria de mortals, arrisquen la vida pel sol fet de donar una notícia o opinió. En contrast, ara mateix veig que nosaltres no som capaços, sovint, ni de pagar preus irrisoris per dir allò que sabem o pensem. El nom de Tijuana és el meu tribut a la sèrie televisiva, inspirada en un diari mexicà real, i a un quart poder, un contrapès, imprescindible. Alhora, vol reivindicar el valor del suport informatiu que teniu davant que m'ofereix, juntament amb altres plomes, un altaveu lliure per parlar de temes d'actualitat del Camp. La mena de comesa que, com passa en tots els oficis, fa bon servei sempre que es porta a terme noblement.