Quo Vadis Ajuntament de Tarragona? (II)

Cal apujar impostos i taxes? Sí, però amb mesura, no més del necessari i amb molt de compte de quins són aquells impostos i taxes que es pugen. No pot ser que s'apugi l'impost de construccions un 33%, que representa una inflació directa sobre els pisos nous i totes les rehabilitacions, no pot ser un augment del 20% de les terrasses. Són impostos que van directes al fre de l'activitat econòmica. Ben cert és que la pujada de la brossa és un cas a banda.

Finançar la despesa de la brossa és un cas estructural i de legalitat que vàrem haver d'afrontar des del nostre govern, sense cap suport del PSC i que ara el nou govern socialista entoma pujant un 12%. Tarragona recaptava de l'ordre del 60% del cost de la recollida de residus, era imprescindible arribar al 100% en compliment de la legalitat i alhora calia fer de nou tota l'ordenança de la brossa. Això implica fer bonificacions wsignificatives per compliment de reciclatge i renda. Tècnicament, és impossible amb la situació del contracte actual i vam treballar durant dos anys per fer-ne un de nou que implica novetats per poder controlar i saber quina és la generació de residus de cada ciutadà, no sense les traves, algunes amb interès polític evident. Cal que s'implementi els pròxims anys i sigui possible canviar l'arquitectura de l'ordenança, fent pagar a qui més genera i bonificant qui fa les coses bé o té dificultats econòmiques més enllà que ja es feia i es fa d'ajuts dels serveis socials.

Tarragona estava o ha estat en fallida? No, rotundament no. Mai i de cap de les maneres. Es demostra clarament quan el pressupost pel 2024 a Tarragona s'ha incrementat en 14 milions de despesa corrent quan de fet no calia pressupostàriament. Es demanava fer increments del 20% de l'IBI perquè es volia cobrir tota la despesa a directament a costelles dels tarragonins i tarragonines, però no es comptava amb l'increment de la participació de tributs de l'Estat, ni la millor recaptació de l'IAE fruit de la bonança econòmica i la tasca de la inspecció tributària de l'Ajuntament ni d'altres.

No calia la pujada del 7,4% de l'IBI i és per tot plegat que ERC va fixar amb un 3,5% la pujada, més la pujada inevitable de la taxa de la brossa.

I mirant el pressupost 2024, cal estar pendent de l'endeutament. En aquest cas, Tarragona s'endeuta pel mateix que s'amortitza, és a dir es demanarà un crèdit de 14 M€, que és el mateix que es torna de crèdits als bancs, més els interessos corresponents, que en valor absolut es mantenen o pujaran. Fiar la baixada del deute al romanent de tresoreria és jugar a la ruleta, perquè mai sabràs si el romanent és positiu o negatiu. I que ningú s'enganyi, el deute viu (relació entre el deute i la recaptació) baixarà, però no perquè es baixi significativament el deute, sinó perquè ha pujat més del que calia la recaptació de l'Ajuntament.

Tot plegat és la clàssica manera de funcionar dels cicles electorals. Una pujada forta i no del tot necessària el primer any i el segon, per anar sobrats per congelar els impostos i taxes el tercer i el quart i esperar que ningú electoralment se'n recordi.