La desaparició del patrimoni moble d’interès local d’alguns pobles
Les comunitats i les poblacions petites són les més desfavorides a l’hora de crear energies per defensar el patrimoni i protegir els béns d’interès local. Sovint es dona un èxode d’aquest patrimoni cap a les ciutats i les capitalitats territorials. Hi ha un proverbi africà que diu que quan un ancià es mora desapareix una biblioteca. A les petites poblacions quan una casa centenària canvia de propietat una part del poble es mora. És una pèrdua tant per la família com per la comunitat. Durant molt de temps s’ha dut a terme un abandonament d’allò que era antic o que feia olor de vell. Ser modern no era compatible amb documents esgrogueïts, ferros rovellats, mobles corcats o edificis a punt de caure.
Quan es dona el traspàs dels propietaris d’un habitatge o bé un canvi en la propietat es dona molta més importància al valor econòmic de l’immoble que als béns que s’hi conserven. En alguns casos són cases importants on alguns dels seus membres han tingut algun paper en la vida econòmica, social, política o religiosa del lloc. A vegades s’hi conserva documentació d’entitats, material bibliogràfic, correspondència, fotografies antigues, material audiovisual, peces arqueològiques, objectes d’interès etnogràfic o mobiliari antic.
Els antics propietaris sovint es despreocupen d’aquest patrimoni per diferents motius. A vegades es volen evitar conflictes entre els descendents. O bé són persones envellides que han quedat soles o han emmalaltit i no s’ha dut a terme un seguiment de la seva situació. En altres casos no són conscients de la importància d’aquests béns per les generacions futures i per la comunitat a la que pertanyen. Per l’altra banda, els nous propietaris consideren els béns que troben una molèstia i sense cap valor sentimental. En la majoria de casos és fàcil per ells desprendre-se’n. No pensen en la importància que podrien tenir per la comunitat local.
Un altre problema és la falta d’infraestructures municipals. Hi ha molt poca sensibilitat per part de la classe política del que suposa la desaparició dels béns immobles, mobles i immaterials de les comunitats que dirigeixen. No són gaire conscients del que suposa ocupar un càrrec públic i el compromís que això els hi suposa. En molts casos són els agents locals o el veïnat els que tenen que dur a terme tasques pròpies de l’alcaldia, l’arxiu, l’arquitecte municipal o la regidoria de cultura. En cada ajuntament hi hauria d’haver una persona que es dediqués al seguiment, la protecció, la documentació, la catalogació, la conservació i la restauració del seu patrimoni.
Quan una casa centenària canvia de propietat es donen diferents processos. Normalment els familiars no volen discutir i s’acata les decisions del familiar amb més influència. Si la casa es vol llogar, aquesta es buida i es deixa preparada pels nous inquilins. Si es fa de forma ràpida aquests béns acaben directament al contenidor de la brossa o a la deixalleria. Si es fa a poc a poc, aquests es poden dipositar al carrer perquè siguin agafats pels que recullen andròmines o busquen ferralla. Molts dels béns mobles d’interès local acaben dipositats a la via pública sen- se cap control i a l’abast de qualsevol. En altres casos també es pot contrac- tar una persona perquè buidi la casa. Aquest s’emporta tant les deixalles com els béns històrics als que es podrà treure algun benefici econòmic.
Aquests béns d’interès local es poden acabar trobant a mercats d’antiguitats o a llocs de venda per col·leccionistes. En aquests llocs també es poden trobar falsificacions. Ningú s’encarrega de valorar si el material que s’hi exposa és important per ser dipositat a una biblioteca, un arxiu o un museu. Això fa que molts béns siguin adquirits per compradors que només els hi donen un valor material. Que aquests béns retornin a la població de la que provenen és molt complicat ja que el preu augmenta. No conèixer el seu context original fa que acabin perdent el seu valor per reconstruir processos històrics, socials, econòmics i culturals.
En resum, cal ser conscients que molts béns materials són importants per la història de les comunitats petites. Cal contactar amb l’administració, els museus o els arxius més propers. També parlar amb especialistes de la població i valorar si aquesta herència és important pels pobles. S’haurien de buscar vies alternatives de transmissió d’aquests béns perquè no perdin el seu valor patrimonial. I assumir una responsabilitat amb el que es ven o el que es compra. També caldria buscar la millor via per afavorir el territori i la gent que hi viu. Un document, una fotografia o un objecte pot ensenyar-nos moltes coses sobre una època, la seva mentalitat, un lloc i la seva gent. Intenteu no comercialitzar amb béns d’interès local per evitar que desapareguin del seu lloc d’origen i perdin el seu valor històric.