A l'altre costat dels Pirineus...

L’altre dia vaig sorprendre Mixeta i les seves companyes escoltant un comentari a la televisió francesa. I, com és habitual entre els mixos que acull bigotisdepca@gmail.com, van continuar amb una discussió intel·ligent, com podran comprovar si n’adopten un, millor dos.

La conversa (amb apassionats miols) va seguir amb una profunditat inversemblant. Segons la seva discussió, que els hi transcric acuradament, ningú pot predir com serà l’Assemblea Nacional francesa el 7 de juliol al vespre. Ningú sap si, per què no, una majoria de ciutadans acabaran escollint l’ordre abans que el risc d’una França ingovernable, oferint al partit macronista un reforç d’última hora. Potser aquesta seqüència acabarà amb els comentaris entusiastes dels habituals aduladors que saludaran el cop de geni de l’estrateg de l’Elisi, a qui saluden com un nou Napoleó. Pot ser. Però això no canviarà el fons: Macron ha optat, després d’una derrota sagnant, per brutalitzar el país, per accentuar les fractures i privar els votants, una vegada més, d’un debat necessari per resoldre els grans problemes que els preocupen. Tant si la tàctica té èxit com si no, serà el resultat d’una absència total de sentit d’Estat i de respecte als ciutadans.

Des del 9 de juny es parla dels elements desconcertants del llenguatge que repeteixen mecànicament a la tele els ministres sol·licitats per prestar servei de postvenda. «El president ha escoltat els francesos» i permetrà un «aclariment». Atrevim-nos, doncs, a fer un recordatori per als desmemoriats: el 2022, després d’un mandat de cinc anys durant el qual una explosió d’ira sense precedents va acabar confinada per un virus, Macron aprofita la guerra d’Ucraïna per superar la campanya presidencial. No hi ha discussió sobre el seu balanç. Cap debat sobre què volen els francesos. Només una pregunta: «Voleu donar el poder als amics de Putin, a la quinta columna?». I ho torna a fer per a les eleccions d’un mes després.

Aquest blocatge condueix directament a la crisi que envolta la reforma de les pensions. Bloqueig total entre l’executiu i l’Assemblea Nacional, en un escenari de negativa obstinada del 75% de la població. Però com que aquesta Assemblea és ingovernable, des que es va anunciar una moció de censura per a la tardor, hi havia una altra oportunitat d’escoltar al poble: posar sincerament sobre la taula les qüestions essencials, cosa que no es va fer el 2022: educació, sanitat, serveis públics, habitatge, ordenació del territori, seguretat, immigració... Així i tot Macron ha preferit l’explosió. Haurà tingut tres setmanes per esquivar els debats, posar en joc la força de l’aparell, torpedinar els seus adversaris, destruir i contemplar el camp de les ruïnes. I és clar, els discursos sobre la necessitat d’«evitar el pitjor»!

Ningú sabrà per què tants francesos voten «el pitjor». Ningú sabrà què provoca aquesta impressió d’abandonament, aquesta impressió de confiscació de la democràcia, que empeny la meitat dels ciutadans a allunyar-se del vot mentre una part creixent opta per un vot radical. Cap diagnòstic del preocupant empobriment del país, de la creixent violència de les relacions socials, de la destrucció de tota transmissió cultural. Res, finalment, sobre la partició del país entre les ciutats i els pobles petits i mitjans on el RN de Marine Le Pen domina les urnes.

Sigui com sigui, Macron ja ha vist com una part de la seva estratègia s’ha dut a terme: amplificar el tripartit del país que es va elaborar el 2017 i es va reforçar el 2022. Per a què? Perquè és l’única configuració que li permetria mantenir-se al poder malgrat la ràbia i la desconfiança. El president de la República (bananera) pot presumir d’haver instal·lat, efectivament, al RN com a única força de canvi possible. I això, va recordar Mixeta, ho tenim a l’altre costat dels Pirineus!