En portada
L’home d’avui necessita ser salvat?
Ens sembla que la paraula salvació o ser salvat fa referència a una realitat passada que no concerneix el temps actual. Davant tantes innovacions tecnològiques per a millorar la qualitat de la vida humana i les investigacions científiques per a trobar respostes a les inquietuds de l’ésser humà, la modernitat social i antropològica presenta sovint un esquema de vida en el qual l’ésser humà està investit d’un poder absolut i que no necessita ser salvat.
Per un altre costat assistim a les divisions socials, les violències, les guerres i molts altres sofriments que provoquen afliccions i desolacions en la realitat de la vida. Constatem que l’ésser humà anhela més i busca en la seva vida quelcom que supera la materialitat. Com es pot parlar avui de la salvació? Què vol dir ser salvat?
La paraula salvació significa ‘rebre la salut’ o ‘ser rescatat d’un perill’. La salvació es presenta com el do gratuït d’amor de Déu que permet a l’ésser humà participar en la vida divina. La salvació és també el rescat que Déu ofereix per fer sortir l’ésser humà del perill del no sentit de la vida. Aquest do respon al desig profund de l’ésser humà de felicitat eterna. Així, la salvació és descrita segons sant Ireneu com la salut que Crist ofereix a la condició humana per unir-se amb Déu.
Tanmateix, la salvació pot sonar com un mite davant la realitat social i cultural d’avui. Els fets de la vida mostren el contrari perquè l’ésser humà continua buscant un sentit profund de la seva vida més enllà de la materialitat que ofereix la cultura ambient. La salvació és la resposta amorosa de Déu davant les preguntes profundes i existencials de l’ésser humà: la mort, el sentit de la vida i el misteri del mal i els seus corol·laris.
Aquestes preguntes que afrontem d’una manera o una altra al llarg de la vida arran d’una situació requereix per part de l’ésser humà una humilitat per tal de reconèixer que només Déu pot realment salvar-lo del perill del no sentit de la vida. És a dir la salvació és un do permanent que Déu ofereix a cada moment a l’ésser humà per tal de rebre la vida com un do gratuït del seu amor diví i alhora una invitació a deixar-se portar per ell. Sense aquesta actitud d’humilitat l’ésser humà no es pot considerar creatura que necessita el Creador.
Ser salvat és la manifestació de l’amor diví en Jesús, que permet a l’ésser humà viure en la seva existència personal la vida de Déu. En Jesucrist, l’ésser humà ha rebut la salvació per sortir victoriós del mal i de la mort. Ell és el Metge i el Remei que possibilita a l’ésser humà experimentar el do de la salvació, és a dir, viure en comunió amb Déu. Tots els misteris de la vida de Jesús constitueixen el do de la salvació realitzada.
Si ens ho permet la condició de ser salvat, es podria comparar a un malalt sortit del quiròfan amb el mal tret i que només ha d’obeir la recepta del metge per recuperar-se totalment. Jesús és aquell que permet a tots els homes i dones rebre la salvació i alhora mostra el camí d’apropiació efectiva de la salvació oferta.
Així doncs podem dir sense enganyar-nos que l’home d’avui té i tindrà sempre necessitat de la salvació de Déu que dona sentit a la seva existència i respon alhora als seus interrogants profunds. La salvació és aquesta resposta amorosa que Déu dona a l’ésser humà per tal de rebre la vida com a do gratuït dintre del projecte diví. I avui parlar de la salvació vol dir simplement recordar a l’ésser humà que la seva vida és un projecte d’amor de Déu i ser salvat consisteix a viure d’acord amb aquest projecte diví.