‘Caoticitats’

‘Caoticitats’! La ciutat caòtica. És la ciutat no pensada, improvisada, anàrquica i desordenada, sense pautes, sense lideratge, sense aspiracions ni autoestima. És una ciutat que està deprimida i no vol fer goig. Mentalitats deprimides i derrotistes incapaces de protestar d’aquesta desfeta patètica de cablejats que passen per hom vol. Incapacitat de negociar amb les grans empreses subministradores. Involució, retrocés, deixadesa, vulgarització de l’espai públic. En definitiva, Tarragona no és smart, sinó màrtir. 

Miris on miris, Tarragona pateix greus problemes d’autoestima, i els seus líders polítics, que perden el temps en mamadetes (que no dic que no siguin bones) s’obliden del dia a dia i de l’essència del que és una ciutat patrimoni i ben conservada i mantinguda, amb un ordre urbà, civisme i ornat públic.

Cada finca, cada portal, cada detall visible és una col·lecció esperpèntica d’incompliments normatius i d’ordenances vigents. És un tot s’hi val d’instal·lacions mal posades i anul·lades, que no s’eliminen. Una superposició de reparacions i ampliacions de xarxes fetes de mala fe, per reduir despeses a costa de deteriorar l’espai públic. Sí, lectors, les façanes formen part de l’espai públic. I el mateix Ajuntament se’l passa pel forro dels pebrots i no surt a la palestra a exigir una mínima dignitat a les empreses subministradores. Tant costa demanar una certa dignitat en les obres i serveis públics?

L’Ordenança de Convivència Ciutadana i ús dels espais públics de Tarragona és clara, claríssima en aquest aspecte del qual no queda dubte. I s’està incomplint de forma reiterativa.

L’article 19 ens diu:

2. No es podran col·locar instal·lacions o conduccions de cap mena sobre les façanes, tret de les expressament autoritzades, i amb les condicions i en els àmbits permesos.

3. Les companyies de subministrament són responsables del manteniment, seguretat i conservació d’aquestes instal·lacions.

4. La infracció de les obligacions contingudes en aquest article tindrà la consideració de falta greu, llevat dels casos en què s’hagi generat una situació de perill, en què es considerarà falta molt greu.

I l’article 123 diu

1. No és permès:

a) Causar destrosses, sacsejar, arrancar, trencar, ratllar o embrutar: parets o interiors d’edificis i instal·lacions municipals; vehicles municipals; tanques, bardisses o parets divisòries; fonts públiques; fanals d’enllumenat, pals de línies d’electricitat; conduccions d’aigües; senyalització vertical i horitzontal; semàfors; mobiliari urbà, entès com aquells elements que serveixin d’ornamentació, suport de serveis i activitats d’esplai i recreatives, com papereres, fonts, estanys, jocs infantils, jardineres, bancs, marquesines, suports publicitaris, contenidors i escultures; i, en general, tots aquells béns i serveis que siguin elements estructurals de la via pública, formin part del seu contingut o regulin la mobilitat de persones i vehicles.

b) Embrutar les zones enjardinades, trepitjar-les o realitzar-hi qualsevol activitat, en aquest darrer cas llevat d’autorització municipal.

c) Pintar dibuixos, missatges, signatures, escrits, rascades, gravats o simplement embrutar mitjançant pintures, esprais o altres mitjans les façanes, parets, instal·lacions, edificis i mobiliari urbà, llevat d’autorització municipal i/o del titular del bé afectat per a realitzar pintures murals de caràcter artístic.

3. Pel que fa a l’apartat c la falta serà sancionada segons la intensitat, el contingut i el perjudici causat per l’esmentada conducta de conformitat amb els criteris següents:

a) Seran considerades infraccions molt greus les pintades que causin deteriorament als edificis o altres béns d’interès històric o artístic del municipi.

Seran considerades infraccions greus aquelles que causin un deteriorament a les façanes dels edificis i els elements que en formen part confrontants a la via pública i aquelles que tinguin un contingut racista, xenòfob, sexista o que menystingui algun dels drets fonamentals o de les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes.

No caben massa paraules més. Fer ordenances per no complir-les és fàcil. Però inútil. Vagin i mirin també la proliferació de rètols en nous establiments que incompleixen les ordenances de rètols i publicitat. A què juga l’Ajuntament? A no fer res?