Mútua (i 3)

Completarem avui la resta de la família de mútua que ens va quedar pendent, un cop repassats els derivats cultes de mudar, que recordem que n’és la mare.

Els darrers cultes, doncs, són un trio de verbs: permutar, que no té gaire més atractiu que aquesta filla, permuta, tan freqüent en l’àmbit del dret civil i que la majoria hem après davant d’un contracte de compravenda; commutar, conegut també sobretot per un dels fills, concretament commutador, habitual en el llenguatge de la física i l’electricitat; i immutar-se, aquest sí cèlebre per mèrits propis, consistents més que res a protagonitzar aquella frase tan suada de “No es va ni immutar”.

Enllestits els derivats cultes, podem passar als vulgars, que tot i que són inferiors en nombre resulten igualment atractius, si no més. El tret principal, com és norma, consisteix a haver suavitzat la T del mutare original en una D, tal com fem quan pronunciem muda o mudança, les més habituals de la colla. 

També la presenten els tres verbs que en formen part, cada un més desconegut que l’altre: desmudar (‘Treure el vestit a algú que va mudat i reemplaçar-lo per un altre que porta d’ordinari’), remudar (que, ves per on, no significa pas el contrari sinó ‘rellevar, substituir algú en una tasca’) i finalment trasmudar, sinònim de ‘modificar, transformar’ i l’únic dels tres que ha format derivats: trasmudament i trasmudança, en concret.

Finalment, val la pena destacar l’adjectiu mudadís, format amb l’afegitó d’aquest sufix tan rendible en català que ha donat fins a un centenar llarg de mots (d’acostadís a voladís, passant per gronxadís, ajustadís o rentadís).

Ara bé, fora injust acabar aquesta repassada d’un terme que ha donat tant de sí sense fer esment d’una evolució semàntica que hem viscut (o que ens han propinat, més aviat) en primera persona els darrers quinze o vint anys. Em refereixo al significat de mudar equivalent a ‘anar a viure a un altre lloc’: “Em tocarà mudar-me perquè m’apugen el lloguer”, pot dir perfectament un jove referint-se al fet que es veu obligat a buscar un pis més barat, mentre que els grans interpretaríem que es vestirà amb roba elegant per anar a negociar amb el propietari). És el típic cas de calc del castellà (en aquest ús concret, alto), que, tanmateix, fa de mal denunciar perquè els diccionaris el recullen, senyal que en algun moment de la història o en algun indret prou significatiu del domini s’ha fet o es fa servir amb aquest sentit.

En fi, mutatis mutandis, les mudes també muten. O a l’inrevés, segons com t’ho miris.