El rector de Vallfogona

Benvolgudes i benvolguts, el passat 2 de setembre s’acomplien 400 anys de la mort, a Vallfogona de Riucorb, del seu rector més insigne, Mn. Francesc Vicenç Garcia, el poeta més important del barroc català. No vull acabar l’any dedicat a aquesta efemèride sense parlar-ne, perquè és insigne referència en qualsevol estudi de la nostra llengua.

Més enllà dels detalls de la seva vida, voldria en aquesta Carta Dominical subratllar les seves composicions des de l’àmbit de la fe, perquè no sempre s’ha tingut en compte que fou un home de Déu, fins i tot en aquest any dedicat a ell que s’ha dut a terme a tot el país. En voldria destacar tres moments. El primer, quan l’any 1621 predicà a la catedral de Girona amb motiu del traspàs del rei Felip III. Es tracta d’un opuscle, l’únic que fou editat en vida seva, on, en català de l’època i amb gran eloqüència, descriu la banalitat de la condició humana i que Déu acaba sent la nostra única esperança. Entre altres coses afirma: «Mira a Felip Tercer, senyor de tants regnes, obeït de tantes nacions, lo qui tenia empadronades i subjectes a son domini tantes i tan remotes províncies, vassall de la mort, convertit en un cabàs de terra.» «Aquest és lo límit que Déu ha posat al mar d’aquesta vida.»

El segon moment es tracta d’un bell diàleg entre Jesús i santa Teresa, per explicar un fet de la vida de la Santa, succeït en la celebració de l’eucaristia. Davant el sofriment espiritual interior de Teresa, Jesús la consola i li ofereix un clau de la seva creu mateixa.

I el tercer moment és quan el Rector viu la realitat de la seva mort, reclòs a la rectoria de Vallfogona, molt pocs dies abans de morir. Allà compon un admirable