Nadala sense sucre

Benvolgudes i benvolguts, demà és Nadal i aquesta nit celebrarem el naixement del Fill de Déu, en aquella santa i plàcida nit que canten les lletres de les tradicionals nadales. Potser caldria, un cop dit això, que les meves paraules vestissin una carta que manifestés la grandesa de la festa cristiana del naixement de Jesús. Des de la nostra fe, aquest és el punt sublim de l’Amor infinit de Déu que s’encarna, que es fa ésser humà, i és des de la humanitat que ens ofereix la salvació eterna mitjançant Jesús. Però no sé si seria fidel al mateix designi diví que vol que tots els homes se salvin (Tm 2,4) adreçar-vos una carta ‘ensucrada’ en un món que s’allunya de Déu omplint-lo de dolor. Avui fem el cor dur i ens empassem les guerres, el dolor, les morts i els conflictes i ens cantem unes quantes nadales tot fent veure que no ha passat res.

L’Església, malauradament, també hem fet veure massa cops que no ha passat res en el l’execrable tema dels abusos. I, germans i germanes, aquest dia de Nadal és apropiat, penso, per a reiterar el dolor de l’Església pels pecats dels seus membres, manifestar el penediment i la pregària que ha de sortir dels nostres llavis, en primer lloc, per les víctimes, que han de ser objecte de la nostra atenció, cura i acolliment. Moltes d’aquestes víctimes continuen creient en el Déu i Pare de Jesús i continuen celebrant la festa de Nadal. No podem ignorar-les, ni deixar-ne cap sense demanar-li perdó. Ho patim i ho sofrim. I ens avergonyeix.

I precisament perquè la vida és plena de situacions que ens allunyen de l’esperit nadalenc, nosaltres, gent cristiana, hem de maldar per revertir aquestes situacions malèvoles i oferir, des de casa nostra, un Nadal que ompli el món d’esperança. Perquè, i ho he dit molts cops, quan l’ésser humà perd l’esperança de viure en pau i llibertat, apareix la inseguretat. Aquell primer Nadal ens portà l’esperança definitiva, i és el que us desitjo avui en paraules de la carta de sant Pau als cristians de Roma: «Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració» (12,12) i «que el Déu de l’esperança ompli la vostra fe d’alegria i de pau perquè vesseu d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant» (15,13). Desitjo aquesta allau d’esperança a totes les comunitats diocesanes, parròquies, religiosos i religioses, associacions i entitats, als preveres i diaques, a tots els qui exerciu ministeris, a les famílies, a tot l’amplíssim voluntariat que manté viva aquesta esperança. Preguem els uns pels altres. En el dia de Nadal desitgem-nos la pau, portem-la i preguem per ella i perquè hi hagi més esperança.

Us desitjo un bon Nadal!