El parenostre (3): Veniu, senyor Jesús!

Benvolgudes i benvolguts, «Vingui a nosaltres el vostre Regne» és la segona petició del parenostre. És una demanda que no es pot pronunciar des de la tebior o la indiferència. Requereix homes i dones coneixedors del pla de Déu per a la humanitat, somniadors del somni diví mateix, disposats a oferir les seves vides per a fer-lo possible, constants en la lluita i en la pregària. Dit amb altres paraules, desitjar la vinguda del Regne significa posar mans a l’obra per a gaudir ara i aquí del cel nou i la terra nova, allí on Déu «eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment» (Ap 21,4).

És clar que no parlem d’un regne amb connotacions polítiques, ni podem supeditar-ne el contingut a les normes estilístiques o filosòfiques de moda. El Regne que implorem en el parenostre és aquell mateix que Jesús ve a anunciar i a predicar: «Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena» (Mt 4,23).

El Mestre de Natzaret deixa entreveure el contingut d’aquest Regne a través dels seus ensenyaments i a través de les seves obres guaridores i alliberadores. Però sobretot Jesús ens mostra els misteris del Regne en la seva mateixa experiència personal, en la disposició a jugar-s’ho tot a fi que els camins del Pare esdevinguin viables en aquest món. Tal com ho aprenem contemplant la creu, respondre sempre estimant és l’anticipació del Regne, l’antídot a tota possible escomesa dels poders que el volen frenar. Que vingui el Regne, doncs, implica estar disposats a viure la vida com a seguidors seus, fins a les darreres conseqüències.

Els cristians no podem deixar de fer camí en aquesta direcció. El Regne sempre es construeix a través de la civilització de l’amor, educant i madurant en la cultura del respecte, de la fraternitat, d’anteposar el bé comú i el bé de l’altre a la pròpia pretesa seguretat. Així ho diu la constitució pastoral Gaudium et spes del concili Vaticà II: «L’Església, en ajudar el món i rebre’n també molt, pretén un sol fi: que vingui el Regne de Déu i es realitzi la salvació de tota la humanitat» (GS 45).

Quantes vegades el papa Francesc ha exhortat a transmetre l’evangeli creant espais oberts i acollidors on tothom se senti com a casa, agombolat per la tendresa d’un Déu que estima tots i cadascun dels seus fills. Imatge feliç del Regne que es va construint.

I alhora hem de recordar que l’únic que pot establir el Regne és Déu mateix. Per això necessitem cridar una vegada i una altra que Jesús vingui a acompanyar-nos, que ens ajudi en la nostra comesa, perquè no podem donar fruit si no estem en Ell. Fem nostra la pregària del Papa: «Vingui el vostre Regne és el mateix que dir: Veniu, Senyor Jesús. I Jesús diu: vinc de seguida. I Jesús ve, a la seva manera, però cada dia. Tinguem confiança en això. I quan resem el parenostre diguem sempre: Vingui el vostre Regne, per sentir en el cor: sí, sí, vinc, i vinc de seguida.»