Participem de l’únic pa
Benvolgudes i benvolguts, avui celebrem la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, una festa que ha esdevingut popular gràcies a les joioses processons i als motius primaverals, com les catifes de flors i les fonts d’aigua. Mentre festegem el Corpus, recordem que totes aquestes manifestacions són signe d’una realitat molt profunda: la vida nova que Jesús ens ha regalat. Així, la nostra Mare Església, com si ja enyorés el temps pasqual, ens ofereix una solemnitat plena de vida i de vida en abundància.
El mateix Mestre interpreta el gest eucarístic precisament com a donació de vida plena: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi» (Jn 6,56-57). Jesús ens ofereix així el seu secret: ell pot entregar-se totalment als altres, pot fer-se menjar per als altres, no per una valentia individual i autosuficient, sinó perquè se sap engendrat per la força de l’amor del Pare. L’amor que ens comunica no mor mai ni defalleix mai, perquè és moviment continu de lliurament total i de donació mútua entre el Pare i el Fill.
És en nom d’aquest amor trinitari que comencem la nostra festa. I és per aquest motiu que Jesús ens convoca a la seva taula: perquè entrem també nosaltres en el misteri de la comunió trinitària. Per això en cada Eucaristia hauríem de recordar les paraules de sant Pau: «El pa és un de sol, i per això, nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d’aquest únic pa» (1Co 10,17). Aquesta és, sens dubte, com ens diu el papa Benet, «la revolució més profunda de la història humana». I continua afirmant: «Aquí es reuneixen, en la presència del Senyor, persones d’edat, sexe, condició social i idees polítiques diferents [...]. Nosaltres [...] no hem escollit amb qui volíem reunir-nos; hem vingut i ens trobem uns al costat dels altres, units per la fe i cridats a convertir-nos en un únic cos compartint l’únic Pa que és Crist» (Homilia de Corpus, 22 maig 2008). Ben cert, la comunió amb Crist i entre nosaltres és una veritable revolució!
L’Eucaristia és sagrament d’allò que ja som pel baptisme: poble convocat en la comunió trinitària. I és alhora aliment i medicina que restitueix i enforteix la comunió entre nosaltres, a voltes ferida o afeblida per les diferències o les rivalitats. No tinguem por de la multiplicitat i la pluralitat de dons i de serveis, de maneres de pensar i d’esquemes culturals! Ben al contrari, gaudim-ho tot com un regal preciós de l’Esperit que no es deixa guanyar en creativitat; sabent, però, que tot ha d’anar encaminat a testimoniar la unitat que ens ve donada únicament i exclusivament per la donació de vida del Crist. Quan avui sortim a les processons, mostrem, doncs, amb alegria la nostra identitat cristiana, això és, el desig de comunió entre nosaltres i de comunió amb tothom, especialment amb els més necessitats. Adorar el Cos sacramental de Crist implicarà també venerar-lo en cada germà i en cada germana, oferint la vida abundant que neix del cor eclesial en bé de tots els homes i dones d’aquest món.